Butlletí núm.7 / Juny 2011

 Butlletí  núm. 7 / Juny 2011

EDITORIAL 

Amb l’embranzida d’uns quants anys de recorregut i l’empenta de la mobilització social que estem vivint aquests dies, les finances ètiques estan creixent de manera decidida i es mostren, cada dia més, com una eina útil per mirar de transformar la nostra societat.La indignació col·lectiva cerca camins i alternatives per construir una societat més participativa, humana, justa i sostenible i, a gairebé ningú se li escapa que si no incidim en l’àmbit financer, tindrem sempre poca capacitat d’actuar de manera significativa.

El consum crític o responsable, plantejant-nos quines conseqüències hi ha darrera del que consumim, guanya adeptes i la democràcia econòmica va guanyant espais en la nostra societat. Es fa necessari lluitar per aconseguir una democràcia política més directa i propera als ciutadans, però també la demanada de participació i democratització real arriba a l’esfera econòmica. La majoria de propostes del sistema de finances ètiques neixen de processos similars. Són instruments impulsats per la ciutadania activa i dirigits cap a la resolució de necessitats de la nostra societat. No és d’estranyar, doncs, que siguin iniciatives molt arrelades al territori, de propietat col·lectiva, no especulatives sinó orientades a la maximització d’un benefici social i gestionades de manera democràtica.

Per això, les propostes existents atrauen una part cada dia més important de totes aquestes persones que volen recuperar la capacitat de gestionar els seus estalvis amb els seus criteris i no els de la banca tradicional. L’estalvi comunitari gestionat de manera participativa és una de les sortides que trobem per deixar de contribuir a un sistema que beneficia a molts pocs i ens perjudica a la majoria. Val a dir, però, que es tracta d’una sortida necessària, però no suficient. La democràcia directa en l’àmbit econòmic guanya també camí en l’organització cooperativa del treball o del consum, per posar dos exemples que també viuen un notable creixement aquests dies.

                                                   Jordi Marí, director de FETS-Finançament Ètic i Solidari

 

Una setantena de persones assisteixen a l’assemblea general de Fiare

El passat 16 de juny es va celebrar l’assembla general de Fiare 2010. Durant l’acte es van modificar els estatuts i es va renovar la junta directiva de l’associació.

La nova junta directiva la formen: Gabriel Abascal (Conosud), president; Carles Babot (representant persones físiques), secretari; Miquel Miró (Fundació Seira), tresorer; Eulàlia Reguant (Justícia i Pau), vocal; Roger Brumwell (Oikocredit Catalunya), vocal; Narcís Sánchez (Universitat Internacional de la Pau), vocal; Raimon Gassiot (Coop57), vocal; Jean François Guillemet (Federació ECOM) vocal; Carolina Homar (Fundació CIREM), vocal; Àngels Guiteras (Associació Benestar i Desenvolupament ) vocal. 

FETS es posiciona com a referent en banca ètica a la xarxa

Durant els darrers mesos FETS ha fet el salt a les diferents plataformes i xarxes socials més utilitzades pels internautes catalans. D’una banda ha creat perfil a xarxes com Facebook i Twitter, on més de 1000 persones segueixen l’actualitat al voltant de les finances ètiques. Els seguidors utilitzen aquests espais per plantejar dubtes entorn la banca ètica i des de FETS se’ls hi dóna resposta.

També s’ha creat un nou web (www.bancaetica.cat) on es descriuen les diferents opcions de banca ètica a Catalunya, amb un blog annex on s’hi aboquen entrevistes i articles de reflexió. D’altra banda, a l’slideshare (una plataforma on compartir presentacions), FETS ha començat a penjar documents divulgatius sobre les finances ètiques.

La imatge no ha quedat de banda, FETS també ha renovat el seu canal a YouTube amb vídeos explicatius i reportatges, i ha creat un perfil a Flickr, per penjar-hi fotografies. Finalment cal esmentar el blog que gestiona FETS al diari digital ARA, on Jordi Marí reflexiona sobre si les finances poden ser ètiques.


 

 


La Plataforma per una fiscalitat justa protesta davant del Parlament per l’eliminació de l’impost de successions

La Plataforma per una fiscalitat justa, integrada per 24

pasting

entitats i organitzacions de la societat civil catalana com FETS-Finançament Ètic i Solidari, rebutja la nova rebaixa fiscal per als rics amb la pràctica eliminació de l’impost de successions que es va votar el passat 1 de juny al Parlament de Catalunya.

 

Que persones que reben herències superiors al milió d’euros, en el cas dels cònjuges, o de 750.000 € per cada un dels fills deixin de tributar, és injust en termes socials i un autèntic despropòsit en l’actual situació de crisi i de disminució dels ingressos fiscals per la qual travessa el país.

 

La Plataforma vol recordar que l’impost de successions es recapta i gestiona íntegrament a Catalunya.  La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària va organitzar, en el marc del seu pla de treball i tal com tenia previst fa temps (i sota el lema de “ser ric surt molt barat”), una acció de protesta i rebuig davant el Parlament de Catalunya.



 

 

L’Ajuntament de Cambrils s’adhereix
a la banca ètica

L’Ajuntament de Cambrils s’ha adherit com a entitat sòcia de l’Associació Projecte FIARE a Catalunya, seguint l’exemple d’altres ajuntaments com Sabadell o El Prat de Llobregat.

L’adhesió es va fer coincidir amb les Jornades Solidàries del poble, que tenien el comerç just i la banca ètica, com a eix central. Durant la roda de premsa el regidor de Cooperació i Solidaritat Salvador Matas va afirmar: “Creiem que si demanem a la ciutadania i a les entitats que contemplin l’opció de la banda ètica, l’Ajuntament ha de donar exemple”.

Segons informa el diari digital Del Camp, pel regidor aquesta adhesió és encara més oportuna en el marc de l’actual crisi econòmica, “que té l’origen en la crisi financera causada essencialment per les inversions d’alt risc, especulatives i sense límits, l’absència de regles mínimes i control social de les inversions financeres, a més de l’oblit dels compromisos amb els interessos generals de la majoria de la població”.

 


     RECOMANACIÓ DEL MES
“INSIDE JOB”

“Inside Job” és una peça que mostra les causes, però sobretot els responsables, de l’actual crisi econòmica mundial.  El director Charles Ferguson entrevista a polítics, periodistes, acadèmics i  financers per mostrar una crisi que segons el mateix Ferguson no va ser cap accident.

 

Entrevistem a Miren Etxezarreta:

“Si després de fer una reforma fiscal, em diuen que no hi ha diners,
m’ho creuré”

Miren Etxezarreta ha estat professora d’economia aplicada durant 35 anys a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compta amb diverses publicacions i actualment col·labora amb moviments socials, com el seminari d’economia crítica TAIFA.

-Gràcies al moviment 15-M s’ha parlat molt d’alternatives a l’actual sistema capitalista i a la banca tradicional. Quines serien les seves propostes per construir un món millor i més just?

Jo no puc, ni vull donar propostes. Això no ha de sortir d’una persona, ha de sorgir des de la base. Solucions tècniques n’hi ha per a tot els problemes, però això no és un problema tècnic, sinó polític. El problema és el poder i l’actual sistema de propietat privada que condueix a l’explotació. Podríem intentar construir un capitalisme més humà, però per definició és impossible. Per tant el que hem de fer és utilitzar petits instruments per anar caminant cap a un sistema alternatiu, partint des de baix. Ningú té el full de ruta, perquè de fet els moviments socials són canviants. Fa 70 anys ningú parlava d’ecologia i feminisme, però avui ningú entén el món sense ecologia ni feminisme. Respecte la democràcia, ara votes cada quatre anys, però el ciutadà no té cap control. Això no és una democràcia, cal construir-la, i això s’ha de fer des de baix cap a dalt. Només un cop s’ha fet un canvi de sistema de dalt a baix, la URSS, i va ser un desastre.

 Llegeix l’entrevista completa al nostre blog: Clica aquí!

FETS, Finançament Ètic i Solidari.
Carrer Còrsega 288, 3r2a, 08008 Barcelona

Tel: 93 368 84 81 | E-mail: premsa@fets.org | www.fets.org