Butlletí núm.9 / Octubre 2011

 Butlletí  núm. 9 / Octubre 2011

EDITORIAL 

Quan la democràcia produeix al·lèrgia

En la recent cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea celebrada a Brussel·les a finals d’octubre de 2011, s’ha acordat adoptar una sèrie de mesures. Bàsicament, aquestes són l’exigència de més capital per a la banca europea per tal d’incrementar el percentatge del que es coneix com a core capital, la condonació del 50% del deute grec i l’ampliació del fons de rescat europeu a 1 bilió d’euros aproximadament.

Una de les reaccions més importants a aquests acords ha estat la del govern grec que ha anunciat  la intenció de celebrar un referèndum per consultar al poble sobre si accepten o no l’últim pla de rescat i els corresponents ajustos i retallades que aquest pla porta implícit.

Més enllà de jutjar si és el moment adequat per celebrar aquest referèndum són sorprenents les reaccions i el rebuig frontal tant dels mercats financers, amb descensos significatius en les cotitzacions, com dels polítics europeus, especialment alemanys i francesos. Independentment de les conseqüències d’una decisió o una altra en el possible referèndum, sembla que la democràcia produeix al·lèrgia en l’esfera econòmica, la qual cosa reforça la necessitat de seguir desenvolupant eines financeres alternatives.

Un altre cop queda palès que les finances ètiques volen actuar en l’esfera financera amb uns criteris ben diferents. La majoria d’iniciatives financeres ètiques són de base democràtica on es busca la construcció col·lectiva d’instruments financers perquè aquests reverteixin positivament en la millora de la qualitat de vida de les persones, lluitin contra les desigualtats socials i per la preservació de l’entorn. I tot això, fet sota premisses i criteris democràtics. Una lògica ben diferent, a la qual val la pena donar suport, en benefici del conjunt de la societat i per una altra economia.

Entre tots i totes, això és possible.


 

Una quarantena de persones assisteixen a les jornades de FETS “L’impacte de les finances al Sud”

El passat 21 d’octubre va tenir lloc la jornada anual de FETS amb el títol “L’impacte de les finances al Sud”. Aquest any les jornades pretenien posar de manifest els impactes negatius que tenen les finances als territoris del Sud, a través de les ponències d’Arcadi Oliveres (Justícia i Pau), Jesús Carrión (ODG), i Pere Ortega (Centre Delàs); els impactes positius amb David Díaz de Quijano (Oikocredit), David Schurjin (CAF), i Rafael Vidal (Adina);  i, per últim, donar-nos pistes de com podem canviar els ciutadans del Nord els nostres hàbits per ajudar a generar impactes positius. En aquest sentit van parlar Xavi Teis (FETS), Albert Sales (SETEM) i Xavier Montanyès (Aliança per la Sobirania Alimentària). Podeu consultar resums de les ponències al blog: http://www.bancaetica.cat/bloc_finances_etiques/.


FETS produeix l’anunci televisiu “Reacciona!”

Durant les dues darreres setmanes d’octubre s’ha pogut veure pels diferents canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, C33, E3, 324), així com a les seves plataformes a Internet.

L’anunci mostra com una mala gestió dels recursos monetaris pot comportar greus conseqüències. El podeu veure al següent enllaç: 


Barcelona acull la trobada de Coop57

Sota el lema “Ni en el nostre nom, ni amb el nostre diner” l’entitat de finances ètiques Coop57 ha celebrat una trobada amb els seus socis dels diferents llocs de l’estat, durant els dies 21, 22 i 23 d’octubre. L’objectiu era reflexionar sobre la pròpia entitat i definir com pot continuar creixent i estenent-se. Aquest procés de reflexió ja s’ha anat fent durant l’any, i 375 cooperatives i 1500 ciutadans han participat del debat col·lectiu que ha de permetre definir el futur de Coop57.

A més del treball en grups, hi va haver actes públics com la mostra d’experiències per part d’entitats sòcies de Coop57, o les xerrades de diumenge sobre economia social i solidària. Coop57 és una cooperativa de serveis financers, pionera a Catalunya pel que fa al finançament ètic, i que ja ha finançat més de 700 projectes socials per un valor superior als 20 milions d’euros. Podeu veure en aquest vídeo un reportatge sobre la trobada: http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/10/23/la-coop57-clou-deu-mesos-de-debat-sobre-el-seu-futur-amb-una-trobada-oberta-al-public/


 

 Finances ètiques i comerç just explicat als més joves

FETS ha editat el llibre “La Clara i l’ús responsable dels diners”. Es tracta de la traducció al català del llibre amb el mateix títol escrit per Maurizio Spedaletti. Des de FETS s’ha traduït i adaptat el llibre per fer-lo més proper als joves d’aquí. És un bon recurs educatiu que permet reflexionar sobre l’ús dels diners, el valor que tenen i com els utilitzem quan els gastem o quan estalviem. El llibre comença parlant del naixement dels diners, i fa un repàs del funcionament dels bancs, el comerç just i la banca ètica. El podeu demanar a FETS.

          


        FETS ALS MITJANS

         La banca ètica al diari ARA 

Reportatge publicat al diari ARA el passat 25 d’octubre

El podeu veure clicant aquí:


       RECOMANACIÓ DEL MES

       Llibre: “Vivir en Deudocracia”

                Diversos autors

           

Qui deu a qui? Grècia, Irlanda i Portugal són països més injustos, més empobrits i amb més desigualtat social que abans dels “rescats”. És l’estat espanyol diferent? Aquestes polítiques no només faciliten la recuperació econòmica, sinó que augmenten la dependència dels països endeutats dels mercats financers, fent als governs menys responsables dels seus pobles.


      RESUM DE LES JORNADES DE FETS:

   

Arcadi Oliveres: “És aberrant que països amb sous i polítiques fiscals tan diferents comparteixin una mateixa moneda”

                              

La seva intervenció va basar-se en una forta crítica als bancs i al seu rescat per part dels governs.  Va voler posar de manifest la gran injecció de liquiditat que han rebut els bancs des de que l’any 2008, amb la caiguda de Lehman Brothers, va esclatar la crisi financera actual: 4 bilions 600 mil milions. Una quantitat equivalent al que demana l’ONU per eradicar la fam al món durant 92 anys. L’economista ho considera completament inacceptable. Clarament suposa un impacte, i no només al Sud, perquè aquí estem vivint retallades quan els diners hi són. També va esmentar el rescat a Grècia, de 10.000 milions d’euros, l’equivalent al pla de retallades del president Zapatero, que va suposar retallades de sou a funcionaris o accions com l’eliminació del xec nadó. Aquest ajut estaria justificat si no fos perquè aquests diners han anat a parar al pagament del deute derivat de la venda d’armes. Oliveres creu, doncs, que ha arribat l’hora de dir adéu a l’euro. És aberrant que països amb sous i polítiques fiscals tan diferents comparteixin una mateixa moneda. També va fer un repàs pels vincles dels dirigents del Banc Central Europeu amb la gran banca privada, Jean-Claude Trichet provenia de Crédit Lyonnais, i el futur president Mario Draghi, futur president del BCE, va ser vicepresident a Europa de Goldman Sachs.

Llegeix el resum complet al nostre blog: Clica AQUÍ!

FETS, Finançament Ètic i Solidari.
Carrer Còrsega 288, 3r2a, 08008 Barcelona

Tel: 93 368 84 81 | E-mail: premsa@fets.org | www.fets.org