Crèdits ètics per transformar cooperant

Quan en una reunió amb gent que hi treballa o participa a entitats de cooperació, mínimament compromeses, esmentes la paraula ‘crèdit’, s’encenen totes les alarmes. La gent bufa, mira cap el sostre, li canvia la cara, trenquen el llapis que tenen entre les mans, comencen a tartamudejar. És com aquell joc en què no pots dir una o vàries paraules per descriure el que l’auditori ha de descobrir amb les teves explicacions, i si dius qualsevol d’elles simplement perds. És, curt i ras, un tabú: crèdit, préstec o deute ens remeten a totes les atrocitats fetes en general per les Institucions Financeres Internacionals i molts països, que van arrossegar nacions senceres a veritables carrerons sense sortida, que malauradament serà difícil que abandonin.

Cert, és així, el deute ha estat i és un instrument de dominació econòmica del Nord envers el Sud. Fins i tot, els micro-crèdits, la versió amable d’aquest compte de terror, generen molts dubtes. Tanmateix, si al mateix grup de persones amb els que parlàvem abans els suggerim treballar amb les finances ètiques, tothom, per sistema, ho veurà bé. Òbviament, a un costat i l’altre es comparteixen una mateixa missió i uns principis comuns per transformar la nostra realitat. Obrim un compte a aquesta o l’altra entitat? Paguem les nòmines des d’allà? Ens cobrareu molt per fer transferències internacionals?

La cosa no va per aquí. Per quin motiu la banca ètica de casa nostra no hauria de donar suport a projectes compromesos socialment, viables econòmicament i sostenibles ambientalment en un altre punt del planeta? Des d’aquesta visió compartida, els més important és que els nostres estalvis treballin per generar transformació allà on tinguin un impacte més gran, i potser és lluny de casa. De fet, el rol de les entitats de cooperació pot ser identificar oportunitats i actors socials a terreny, estudiar la viabilitat tècnica i econòmica, fer-ne seguiment i acompanyar l’execució dels projectes, el mateix que es fa a un projecte alimentat per les subvencions que les administracions públiques (encara) els atorguen.

instalacio

Per altra banda, el problema que té ara mateix la banca ètica al nostre país és identificar més iniciatives que encaixin amb la seva visió. L’estalvi creix, però és molt complicat donar-li sortida en forma de crèdits, i així es complica molt que aquesta forma de fer banca continuï creixent i ocupant més espai a la nostra economia. Cooperació internacional i finances ètiques es necessiten mútuament.

Òbviament, no serveix qualsevol tipus de projecte de cooperació. Una iniciativa vinculada a la incidència política o a assegurar drets fonamentals com l’educació o la sanitat, no té sentit que sigui desenvolupada en base a un crèdit. Un projecte productiu o qualsevol altre que pugui recuperar la inversió inicial a través del pagament de quotes o de transaccions comercials, sense generar una càrrega econòmica insostenible en la comunitat que en gaudeix del servei o dels productes desenvolupats, sí que s’ho pot plantejar. Això també ens ve a dir que tot plegat estem parlant d’una font més per diversificar les formes de fer cooperació, no pas d’un substitut de les subvencions públiques o de les donacions privades.

Posem crèdit a l’agulla

Molt bé, per on comencem? Des de FETSCoopera hem identificat alguns sectors on hi ha moltes possibilitats de que aquesta idea tingui possibilitats de reeixir. Per exemple, l’accés a l’energia al Sud a través de les fonts renovables o la producció agropecuària vinculada a la sobirania alimentària. No parlem d’establir fons rotatius o micro-crèdits per a particulars, si no de que les entitats catalanes pensin en prendre préstecs i invertir-los de manera corresponsables amb les seves contraparts en projectes col·lectius al Sud, amb el suport de les entitats financeres associades a FETS, tot recuperant aquestes inversions durant els propers anys.

Tot parlant amb un bon nombre d’ONG durant els darrers mesos, la iniciativa ha estat molt ben rebuda. Ha despertat l’interès i la predisposició en la majoria dels casos, fins i tot a les converses han sorgit fórmules per trobar un encaix en projectes que s’estan duent a terme actualment. Facilitar el retorn i treballar amb iniciatives prèviament ben assentades sembla clau, així com col·laborar amb entitats financeres locals que coneguin bé l’entorn econòmic i legal de cada país, a més de les contraparts. A més, totes coincideixen en que l‘existència d’una entitat externa avaladora dels crèdits seria decisiva per engresca-les davant tot un seguit de problemes (impagaments, gestió del retorn, complexitat dels terminis, seguiment a terreny, etc.) que cal analitzar bé en aquesta etapa de prospecció que s’està desenvolupant des de FETSCoopera.

Treballar amb crèdit ètic evitaria moltes de les traves que els finançadors públics posen i seria un bon complement amb les inversions a fons perdut. Igual que a Catalunya, per la seva pròpia filosofia, podria ser un catalitzador del desenvolupament local arreu del món, donant la possibilitat a que d’altres iniciatives diferents a l’extractivisme vagin donant una altra forma a l’economia de molts països, els quals fins ara han estat simplement la nostra reserva de matèries primeres i de mà d’obra barata.

Falten molts serrells encara per tancar, esperem les vostres aportacions. Hi continuem treballant per innovar i obrir el ventall de possibilitats per fer cooperació transformadora en aliança amb les finances ètiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Captcha *