“Cada dia hi ha més gent jove que es qüestiona l’ús que està donant als seus diners”


Artícle de la UPF

David Díaz de Quijano és Alumni UPF d’Administració i Direcció d’Empreses i màster en Comunicació Empresarial per la UPF-BSM. Des del 2008 és el coordinador d’Oikocredit Catalunya, una associació que recull fons d’inversors amb consciència social

David Díaz de Quijano i Barbero és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (2001) per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Comunicació Empresarial, especialitat tecnologies digitals (2003), per la UPF-BSM (aleshores, IDEC).

Des del 2008, és el coordinador d’Oikocredit Catalunya, una associació que difon un model de cooperació basat en les finances ètiques i en la justícia global, i que recull fons d’inversors amb consciència social.

Oikocredit Catalunya dóna suport a Oikocredit Internacional, una cooperativa de crèdit no bancària que proporciona finançament al sector de les microfinances, a organitzacions de comerç just, cooperatives i petites i mitjanes empreses.

Finançada de manera privada a través de les inversions de més de 51.000 persones i organitzacions, l’any 2015 Oikocredit va superar els 1.000 milions d’euros en actius totals, amb nivells de desemborsament per a les seves organitzacions sòcies de 419 milions, i una captació neta de fons prestables de 102 milions.

— Com recordes el teu pas per la UPF? Crec que l’època universitària és per molta gent un moment de grans descobertes i de generació d’inquietuds personals. Per a mi realment va ser així, i tot i que sempre vaig pensar que l’ensenyament d’Administració i Direcció d’Empreses almenys en aquell moment—  era poc crític i plural, sí que en guardo molt bon record.

— Recentment has tornat al campus per participar en les fires UPFeina i UPF Solidària. Com valores l’experiència? Sempre és bonic retornar una mica als orígens…, i fer-ho amb la perspectiva d’uns quants anys, i en actes com aquestes dues fires, és molt engrescador. En totes dues fires he entrat en contacte amb estudiants que estan a punt d’acabar els seus estudis, i crec que els ha estat molt interessant conèixer altres tipus d’empreses i organitzacions com la que represento, que compatibilitzen la generació de beneficis econòmics i la generació de beneficis socials.

— D’on va sorgir el teu interès per les finances ètiques i l’economia social solidària? Ja durant la carrera vaig començar a fer voluntariat en algunes entitats socials i ONG, i a interessar-me per altres maneres de fer economia. Després vaig treballar uns anys en temes de comunicació al tercer sector, i a través de l’ONG Setem vaig conèixer les finances ètiques i Oikocredit, que em van entusiasmar pel gran impacte que vaig veure que tenien a l’hora de generar millores en la societat a través d’una activitat econòmica. A més, era una manera de poder tornar a aplicar amb una profunda ètica la meva formació en l’àmbit empresarial.

Maximitzem els beneficis econòmics de manera que la nostra activitat tingui un impacte social i ambiental positiu

— Com s’interrelaciona Oikocredit Catalunya amb Oikocredit Internacional? Oikocredit és una cooperativa internacional que es dedica a captar fons de persones i d’entitats de països “desenvolupats” per finançar projectes empresarials amb impacte social i ambiental positiu a països “en vies de desenvolupament”, principalment a l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. A Oikocredit Catalunya fonamentalment ens encarreguem de representar en el si de la cooperativa les persones i les entitats del nostre país que hi volen invertir els seus estalvis, i a fer difusió d’aquest model empresarial i de les finances ètiques en general.

— Oikocredit és una entitat no bancària. Quins serveis presta i quins no respecte als bancs ètics? Com a cooperativa de crèdit no bancària, Oikocredit només ofereix un “producte” d’inversió ètica a termini, a través de l’adquisició de participacions en el seu capital social. Per tant, es tracta d’un complement als serveis financers i d’operativa bancària que ens poden oferir altres entitats de finances ètiques bancàries, com per exemple Triodos Bank o Fiare Banca Etica.

— Amb quines entitats treballa Oikocredit? Quin procés segueixen els diners d’un inversionista fins que es materialitza en projectes de desenvolupament? Aproximadament el 80% de l’activitat d’Oikocredit se centra en microfinances, a través d’institucions microfinanceres locals, i l’altre 20% a finançar directament projectes productius dins el sector agrícola, manufacturer, del comerç just o d’energies renovables. Els diners que qualsevol persona hi pugui invertir es destinen a concedir préstecs a aquest tipus de projectes a través de la nostra xarxa d’oficines regionals, dirigides per personal local altament qualificat, que és qui s’encarrega d’avaluar els projectes en el terreny econòmic però també social i ambiental, i de gestionar els préstecs.

— Què implica per als inversionistes d’Oikocredit que l’entitat sigui una cooperativa? Pel fet de tractar-se d’una cooperativa, totes les decisions estratègiques s’han d’aprovar en assemblea, on cada membre directe hi té un vot, independentment de la seva participació en el capital. És, doncs, un model més participatiu i democràtic que el d’altres formes empresarials, i amb els més de 40 anys d’història d’Oikocredit hem demostrat que també és viable i eficient.

— Què significa que Oikocredit ofereix un triple resultat als inversors: social, ambiental i financer? Bàsicament, que el nostre objectiu no és maximitzar els beneficis econòmics i prou, sinó que això sempre ho farem de manera que la nostra activitat tingui també un impacte social i ambiental positiu, cosa que en última instància reverteix en tota la societat, i també en els nostres inversors i inversores.

— Els vostres clients busquen la rendibilitat dels fons o això per a ells és secundari? De fet, en el nostre cas no parlem de clients sinó de socis i sòcies, cosa que ja demostra un tarannà diferent. I tot i que la rendibilitat econòmica també és fonamental en la nostra activitat, la majoria de persones que inverteixen a Oikocredit ho fan per donar un ús ètic i transparent als seus fons i no tant per treure’n un gran benefici financer.

Potser ens hauríem de plantejar quins són els interessos que hi ha darrere del secret bancari

 El públic objectiu al qual us dirigiu és majoritàriament jove? A la gent gran li costa confiar en alternatives a l’hora de dipositar els seus diners? Doncs justament el nostre perfil de soci està en una mitjana d’edat de 55 anys, força elevada! Però cada dia hi ha més gent jove que es qüestiona l’ús que està donant als seus diners, per pocs que en tingui, i s’interessa per les finances ètiques, i també és la nostra intenció acostar-les als qui seran les generacions futures.

— La gent és prou conscient del destí dels diners que confien als bancs tradicionals? Com es conjuga el secret bancari amb l’actual societat de la sobreinformació? Cada vegada hi ha més consciència sobre els impactes de les nostres decisions de consum, però tot i així encara hi ha molta gent que ni tan sols sap que el seu banc pot estar invertint els seus diners a finançar conflictes bèl·lics com ara la guerra de Síria. Respecte al secret bancari i la sobreinformació, les entitats de finances ètiques fan públiques totes les seves inversions i operacions per a qui les vulgui consultar, i s’ha demostrat que això no té un impacte negatiu en els seus resultats. Per tant, potser ens hauríem de plantejar quins són els interessos i implicacions que hi ha darrere del secret bancari i de l’opacitat de bona part del nostre sistema financer.

— Les universitats haurien de tractar més a fons el tema de l’economia social solidària i les finances ètiques en els seus plans d’estudis? Al nostre país les finances ètiques i l’economia social i solidària encara són un percentatge relativament petit del PIB. Però el seu elevat impacte social, especialment en l’actual context de crisis estructurals que estem vivint, crec que justifica de sobres que cada cop tinguin una major presència en tots els plans d’estudis, i molt especialment en els de les facultats d’economia i empresa.

Els comentaris estan tancats.