El poder de la butxaca

Per Leonardo Becchetti, professor d’economia de la Universitat de Roma

La crisi econòmica del 2008 va demostrar que el sistema econòmic està subjecte a la intervenció d’institucions públiques quan els oligopolis en perjudiquen el funcionament. En aquest sentit, se sol parlar d’un sistema “a dues mans”, per un costat el sector privat pot ser absolutament egoista, mentre que s’exigeix als organismes públics, (que serien l’altra mà), que siguin generosos quan les coses no funcionen bé.

Leonardo Becchetti proposa afegir dues noves “mans” al sistema. D’una banda el paper de les organitzacions socialment responsables, on s’integren molts actors diferents, i per altra, la ciutadania activa que no solament vota en les eleccions, sinó que també ho fa triant a qui o a què destina els seus diners. És el que Becchetti denomina “votar amb la butxaca”.

La idea que la ciutadania voti amb la seva butxaca és fonamental com a paper col•lectiu. Aquesta pràctica permet que la ciutadania influeixi en les seves societats a través de les seves decisions quotidianes. Quan la gent tria invertir en organitzacions socialment responsables, està premiant aquesta pràctica i anima a altres empreses a adoptar-la. Aquest pla no és una utopia, ja que permet a les persones consumidores escollir i recompensar les millors pràctiques corporatives existents.

L’experiència demostra que la responsabilitat social corporativa basada en el vot amb la butxaca pot ser contagiosa, com succeeix amb el moviment del comerç just o de l’agricultura ecològica.
De fet, els ciutadans que exerceixen el seu poder sobre les multinacionals de vegades poden ser més efectius que l’acció governamental. Per exemple, si un país aprova un impost per reduir els costos socials de la contaminació, les grans multinacionals poden marxar a un altre país que apliqui un impost menor, precipitant-se en una cursa cap avall.

La ciutadania que vota amb la seva butxaca pot fer disminuir el cost de la contaminació per part de les multinacionals contaminants amb la seva elecció de compra i pot ser més eficaç en la lluita contra la contaminació que no pas l’acció governamental.

De la mateixa manera, la ciutadania organitzada pot influir en el comportament de les multinacionals en termes de drets laborals, evasió fiscal, salaris dels executius, etc.
El principal problema amb la ciutadania que vota amb la seva butxaca és mantenir la cooperació, atès que les persones tendeixen a consumir al mínim preu possible, sense tenir en compte la responsabilitat social. Un individu que voti amb la seva butxaca no tindrà cap efecte si actua en solitari. Perquè sigui efectiva, l’acció ha de ser col•lectiva.

Una solució en aquest problema podria ser que xarxes com els moviments socials, sindicats o organitzacions de diferent tipus mobilitzessin els seus simpatitzants cap al vot amb la butxaca o crear grans fons d’inversió compromesos a invertir solament en empreses socialment responsables. Així mateix, el govern també podria gravar productes convencionals amb la finalitat de subvencionar productes socialment responsables.

votar2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Captcha *