Entrevista a Joan Comas

JOAN COMAS
President de l’Associació Projecte FIARE a Catalunya i Vicepresident d’Acció Solidària Contra l’Atur

Quin va ser el teu primer contacte amb les finances ètiques i què et va interessar d’elles?
El meu primer contacte amb les finances ètiques va ser a través d’Acció Solidaria Contra l’Atur, creada l’any 1981 per Josep Maria Piñol, fundador i president de l’entitat. Jo hi vaig començar a participar l’any 1985. Encara que aquesta entitat mai ha emprat el nom de finances ètiques per definir la seva activitat, sempre s’ha dedicat a finançar projectes que poguessin donar llocs de treball sobretot a persones que estiguin en procés de reinserció laboral, i això, al cap i a la fi, és un dels objectius de les finances ètiques.

Quina ha estat la teva relació amb el món financer?
La circumstància va fer que estigués vint-i-quatre anys representant l’Administració a la Comissió Executiva de Caixa Catalunya i és per això que conec bé el món de les finances.

I en el camp de les finances ètiques? Quina és la teva experiència?
A part de l’experiència d’Acció Solidaria contra l’Atur, també vaig ser patró de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya durant uns anys i aquests dos fets van ser el meu inici en aquest món. Actualment també estic al Comitè Executiu de la xarxa d’Acció Solidaria que hi ha ubicada a Brussel•les.

Quines persones promouen el projecte que presideixes i quina relació hi tens?
A Catalunya, el primer promotor és FETS i el seu entorn: la majoria d’entitats que en formen part, és a dir, els seus socis i fundadors. A partir d’aquí, la voluntat i la il•lusió de moltes persones ha fet que ens anem ajuntant amb altres entitats del sector i persones que ja porten temps treballant en aquest camp.
A mi, personalment em van oferir la possibilitat de col•laborar en l’Associació Projecte FIARE a Catalunya i amb molt de gust hi participo des del principi. Avui, ja som gairebé 50 socis.
Fora de Catalunya, el procés el lidera la Fundació FIARE, una fundació que ara fa sis anys va començar amb el projecte d’una Banca Ètica al país basc. FIARE va començar treballant amb la Banca Popolare Etica italiana, una banca ètica de referència a Europa que forma part de FEBEA (Federació Europea de Banques Ètiques i Alternatives). Però cada vegada són més les entitats i els territoris que s’hi van sumant.

Cal una banca ètica? Per què?
Sí, i molt. És veritat que en el món de les banques i caixes tradicionals s’està desenvolupant un departament d’Obra Social però el tema de les Banques Ètiques és un concepte més global. Una de les coses que pretenen les Finances Ètiques és conscienciar a les persones que poden escollir el destí dels diners que inverteixen o dipositen en la seva caixa o banca i que aquest, pot beneficiar a moltes persones que estan en situacions més desfavorables, a través de projectes socials.

Ets conscient que a part de totes aquestes entitats, hi ha moltes persones que desconeixen aquests projectes? Com faries per canviar-ho?
Sí, en sóc conscient. És per això que des de FETS, on participem, es fan reunions, xerrades i seminaris (entre altres coses) per expandir i sensibilitzar a la gent del treball que s’està fent. De totes maneres crec que és qüestió de temps.
Per exemple, un cas curiós és l’exemple de Crédit Coopératif. Aquesta entitat, va néixer ara fa un segle, quan un grup de seixanta treballadors van ser acomiadats de la seva feina i van decidir que amb les indemnitzacions que cobrarien, hi traurien rendiment per ajudar a altres persones que es trobessin en la mateixa situació que ells. D’això ara fa cent deu anys i d’aquí n’ha sorgit una important banca amb un component ètic i social important i amb molta implantació a França.

Quins creus que seran el principals obstacles que s’hauran de salvar en el procés de construcció d’una banca ètica?
Primer de tot i pel fet de ser una banca, s’ha de trobar la gent que hi confiï els seus diners. Guanyar aquesta confiança no serà fàcil, però tal i com ens expliquen les entitats veteranes del sector, penso que no ha de ser el nostre principal problema.
El major repte és fer que aquests diners invertits tinguin èxit. És a dir, que s’utilitzin per projectes socialment interessants i viables, que ajudin a transformar les nostres societats. Trobar aquests projectes no és senzill, ni tan sols comptant amb la guia de totes les experiències europees que es estan recolzant en l’arrencada del Projecte FIARE.

Entrevista realitzada per Marta Curran.

Els comentaris estan tancats.