Finances ètiques i solidàries en temps d’emergència sanitària

Per Nina González Fdez-Argüelles, coordinadora de FETS

Ens pensàvem que comptàvem amb un dels millors sistemes de salut pública del món, i tanmateix ens falten els llits i el material mèdic imprescindibles per poder respondre a l’emergència sanitària causa a per la pandèmia del COVID-19. És la constatació en les nostres pròpies carns  de l’acumulació de retallades i de la manca d’inversió en sectors fonamentals com la Salud, que ha estat en paral·lel a una financiarizació [1]  de l’economia i a un sistema financer que en lloc d’haver après la lliçó de la darrera crisi econòmica (i global), ha continuat facilitant i promovent les inversions en un sentit oposat: paradisos fiscals, inversió armamentista, destrucció mediambiental, especulació en sectors bàsics com l’alimentació i un llarg etcètera, tal i com van denunciant des de fa anys les organitzacions ecologistes i socials.

El desmantellament de la sanitat pública, sense ser l’únic àmbit afectat, constitueix un exemple clar de com aquest sistema està prioritzant els interessos privats del gran capital enfront a allò que és públic i comunitari. Aquest capital, que ha fugit als paradisos fiscals[2], és el que ara ens hauria d’estar protegint enfront de la pandèmia. Aquest capital, que està finançant la indústria d’armament i especulant, és el s’hauria d’haver regulat per garantir i cuidar la nostra casa comuna, les nostres vides, el nostre planeta.

blanca-paloma-sanchez-3miN-KsnXN8-unsplash

Necessitem ara més que mai una economia que en lloc de destruir la vida la sostingui. Com diu el Manifest de la XES, és urgent reafirmar-se en els valors i principis de l’economia solidària com a baluard i barriada enfront a la desolació a la qual ens condemna el model econòmic actual, però també com a embrió en gestació per substituir-lo. Posar la vida al centre significa que les finances inverteixin únicament en economia real i no especulativa i en allò dedicat al bé comú. Significa també l’acompliment d’un principis basats en la transparència, la participació democràtica i la sostenibilitat social i ambiental. Tot això és el que són justament les finances ètiques.

En aquest darrer any i segons el Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques, el 2018 les entitats financeres ètiques van invertir 1.474 milions d’euros en projectes transformadors, dels quals un 23%, al sector social (vivenda, salut, benestar, inclusió sociolaboral, desenvolupament comunitari, educació), i un 40% a promoure la sostenibilitat mediambiental (quan tot sembla indicar que la destrucció dels ecosistemes és una de les causes estructurals de la migració del virus cap l’ésser humà)[4].

Davant la vulnerabilitat, la desprotecció i la destrucció generada per aquest sistema financer, hem de teixir una xarxa de projectes transformadors que tinguin cura de les persones i del planeta. Fem créixer les finances ètiques i solidàries. Amb els nostres diners. Amb els teus diners.

Pots conèixer quines són les entitats que operen segons els principis de les finances ètiques, així com els serveis i productes d’estalvi, inversió i finançament que ofereixen, a través del catàleg on line Dineretic.

_________________________________________________________________

[1] El ODG (Observatorio de la Deuda en la Globalización) define la financiarización como un proceso y una fase actual de la economía capitalista en la que las finanzas se han vuelto extraordinariamente poderosas, penetrando las vidas cotidianas de las personas y las decisiones políticas internacionales, nacionales, regionales y locales (https://odg.cat/es/financiarizacion/)
[2] La Plataforma por una Fiscalidad Justa, Ambiental y Solidaria denuncia la política fiscal y sus impactos: http://www.fiscalitatjusta.cat/
[3] La Campaña Banca Armada denuncia la inversión de los bancos en la industria armamentística: www.bancaarmada.org
[4] https://www.publico.es/sociedad/coronavirus-destruccion-ecosistemas-primer-paso-pandemia.html

 

Fotografía de Blanca Paloma en Unsplash

Els comentaris estan tancats.