L’Observatori de les Finances Ètiques presenta a Barcelona les dades de creixement de les finances ètiques durant l’any 2018

Les finances ètiques es consoliden i concedeixen préstecs per valor de 1.474 milions d’euros a l’economia real

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la presentació a Barcelona del Baròmetre de les Finances Ètiques i Solidàries 2018, que mostra l’evolució del sector en l’estat espanyol durant l’últim any.1

Des de l’Observatori de les Finances Ètiques s’ha reforçat la importància d’unes finances ètiques que fan una aposta clara i única per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu i que, al mateix temps, estan integrades en les diferents xarxes locals, estatals o internacionals de les finances ètiques. En aquest sentit, s’ha apuntat que la banca ètica “està molt lluny de les activitats especulatives, el finançament de la indústria de la guerra o l’obertura de filials en paradisos fiscals per a eludir impostos”.

El coordinador de l’Observatori, Sergi Salavert, ha destacat de l’informe que “l’evolució de les finances ètiques a Espanya continua sent positiva”, destacant sobretot els préstecs concedits per les entitats de finances ètiques a Espanya, que han passat de 1.267 milions d’euros a 1.474 milions en 2018, incrementant-se un 16,31%.

També, segons dades de l’informe, aquest increment del volum de préstecs de les entitats financeres ètiques a l’economia real, ha explicat Sergi Salavert, “contrasta amb les xifres de l’evolució dels préstecs concedits per les entitats convencionals en l’estat espanyol”.

Segons les dades de l’informe, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques va ser del 1,68% en 2018, en contraposició amb la banca tradicional, que va tenir una taxa de morositat que es va situar en el 5,81%.

El nombre de persones usuàries s’ha reduït un 2,58% però malgrat aquesta disminució, el capital social de les finances ètiques ha continuat creixent situant-se per sobre dels 191 milions d’euros, que suposa un increment en un 6,45% respecte a l’any anterior.

Les entitats de finances ètiques que operen a l’estat han finançat projectes d’àmbit estatal i internacional. A Espanya, el sector més finançat amb un 40,64% és el mediambiental, seguit pel sector social (22,84%) i el cultural (14,41%). El 22,11% restant correspon a particulars i administracions públiques. A nivell internacional, el 76,16% del finançament es fa a través de microcrèdits.

El món assegurador també forma part del sector financer i és, de fet, un actor inversor clau. Per a incorporar-ho al Baròmetre s’han utilitzat com a referència aquelles entitats registrades amb el Segell Europeu EthSI d’assegurances ètiques. En aquest apartat, s’ha mostrat com les assegurances ètiques gestionen un volum de primes de 637.753.230 euros i tenen inversions realitzades que superen els 1.630 milions d’euros.

En relació amb el volum de pòlisses, les entitats asseguradores i mutualitats registrades pel Segell EthSI han gestionat més d’ 1,4 milions de pòlisses durant l’any 2018

2

A l’àmbit de la mediació d’assegurances, les corredories ètiques tenen un volum de primes intermediades de més de 12 milions d’euros a partir de les més de 20.000 pòlisses gestionades.

La presentació del Baròmetre, que va tenir lloc en la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), va fer-se a càrrec de Nina González i de M. Antònia Bartolí, coordinadora i presidenta de FETS, respectivament. Ambdues van parlar de l’evolució positiva del sector i de la consolidació d’unes finances ètiques que estan calant en la ciutadania.

La veu de les entitats

Representants de les principals entitats de finances ètiques analitzades en el Baròmetre han reflexionat sobre els reptes de futur de les finances ètiques a Espanya.

3

David Díaz de Quijano, coordinador d’Okocredit, va explicar que “Les finances ètiques hem guanyat acceptació social i popularitat i això ha fet que altres entitats financeres convencionals es comencin a interessar, encara que la majoria de les vegades és més màrqueting i greenwashing que no fets reals i honestos” i va afegir “Malgrat el repte de treballar en un entorn amb tipus d’interès extremadament baix, des d’entitats com Oikoicredit hem continuat remunerant les aportacions dels nostres socis i sòcies inversors, sense oblidar l’impacte social de la nostra activitat”.

4

Per la seva part Alessandro Celoni, director de Fiare Banca Etica, va expressar que “És molt més important la cooperació i col·laboració entre les entitats de finances ètiques que la competència”. “La nostra entitat és una cooperativa, participativa, sense ànim de lucre i no especulativa, que només dóna suport a projectes que creiem que tenen un impacte social positiu i a més publiquem tot el que fem per a ser transparents. Coneixem molt bé als nostres clients, sabem qui són i per a què volen els diners, la qual cosa es tradueix en una baixa morositat”.

6

Com va explicar Marion Guillon de Coop57, les finances ètiques es basen en la confiança i la transparència i va afegir: “Com només es finança economia real, no especulativa, la taxa de morositat és molt baixa”

Respecte als reptes futurs va explicar: “Hem de contrarestar la destrucció del planeta que estem vivint. És un dels reptes de l’economia Social i Solidària”.

“Des de Coop57 hem notat l’augment dels projectes d’autoocupació en els últims anys, per la crisi econòmica però també per l’impuls públic a l’Economia social des de les administracions.

5

Alfonso Bolado soci d’Arç Cooperativa, va exposar que “El creixement de les assegurances en el sector de les finances ètiques ha estat resultat de la creació d’una xarxa i de la promoció de projectes arrelats que han impulsat el consum responsable en aquest àmbit. En l’actualitat les primes de les assegurances ètiques i solidàries suposen ja l’1% del volum total del sector assegurador espanyol”. Per a finalitzar va afegir” Des d’Arç Cooperativa volem reivindicar una assegurança social, ètica i responsable, orientada a les comunitats i que recuperi el seu sentit com a instrument per a la comunitat”

El Baròmetre de les Finances Èticas 2018 ha tingut el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.

BARÒMETRO-FINANZASETICAS-CATALÀN2.indd

 

Els comentaris estan tancats.