Actualitat

CATEGORIES

Notícies
7 febrer 2019

Els bancs ètics rendeixen tres vegades més que els tradicionals

 

Creixement

Amb la crisi, el creixement dels colossos bancaris europeus ha cessat o, en qualsevol cas, s’ha reduït molt, mentre que els actius, dipòsits, préstecs i el patrimoni net dels bancs ètics i sostenibles augmenten en un percentatge proper al 10% anual. Com a exemple, de 2007 a 2017, els actius (i, per tant, el total de les inversions, els crèdits i la liquiditat) dels bancs ètics han crescut una mitjana del 9,66% a l’any, davant del -1% anual dels bancs tradicionals.

Suport a l’economia real

En els últims deu anys, la diferència estructural entre els bancs ètics i els bancs tradicionals s’ha mantingut constant. Ens trobem davant de dues tipologies de banc profundament diferents: els ètics estructuren els seus bancs d’una manera més clàssica, reunint dipòsits i concedint préstecs, mentre que els tradicionals es dediquen més a altres activitats (inversió en títols, serveis financers, etc.). El 2017, la concessió de crèdits representava una mitjana de gairebé el 77% de l’activitat total dels bancs ètics i sostenibles, però només el 40,52% en el cas dels grans bancs tradicionals.

Fons d’inversió socialment responsables

La segona part de l’informe analitza les xifres dels fons socialment responsables: aquells que inverteixen en accions i obligacions d’empreses que cotitzen en borsa, o en títols de deute sobirà, seleccionats a partir d’una sèrie de criteris ambientals i socials. En aquest subconjunt del vast món de les finances ètiques i sostenibles, les xifres també estan en continuo creixement.

A Europa, el patrimoni invertit en fons ètics «best in class» o «millors a cada indústria» (aquells que adopten els criteris més rigorosos) han pujat una mitjana del 9% anual entre 2015 i 2017, fregant els 600.000 milions d’euros. L’accionariat actiu també està cada vegada més difós, amb un nombre creixent d’accionistes que participen en les assemblees de les empreses en què inverteixen per sol·licitar informació detallada i proposar millores en les estratègies del desenvolupament empresarial en temes com el medi ambient o els drets laborals.

Desinversió dels combustibles fòssils

En la quarta part de l’informe, s’aprofundeix en un aspecte de les inversions responsables que s’està tornant cada vegada més crucial: la venda de títols d’empreses del sector dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) que accelera el canvi climàtic amb les seves emissions de gas hivernacle. Ja són més de 1.000, a escala mundial, els bancs, fundacions, ordes religiosos, universitats, ajuntaments, asseguradores i fons de pensions que s’han desfet de diferents maneres de les seves inversions en combustibles fòssils, per un total de quasi 7,2 bilions de dòlars. Una xifra enorme, gairebé igual al 40% del producte interior brut europeu. Encara que el moviment Fossil Free (Zero Fòssils) cada vegada té més adhesions i compromisos de desinversió, encara existeixen fons que es defineixen com a «ètics» que s’obstinen a invertir en les formes més brutes i perilloses de petroli, com la sorra bituminosa o el petroli d’esquist.

L’informe identifica alguns instruments que els clients, siguin persones o organitzacions, poden utilitzar per verificar el compromís real dels bancs o les societats financeres que els proposin inversions en fons ètics.

La normativa i les propostes

Si bé els bancs ètics són estructuralment diferents dels bancs tradicionals han demostrat, també, ser més resistents a la crisi. Ara, és urgent aprovar normatives d’àmbit nacional i europeu que reconeguin i premiïn aquesta diferència. Els progressos realitzats en aquest front es documenten en la tercera part de l’informe, que analitza com ha canviat el sistema financer els últims deu anys posteriors a l’esclat de la crisi, quant pesen encara els grups de pressió de les finances en les decisions polítiques i quantes oportunitats de reforma s’han perdut pel camí els últims anys, amb la tornada de preocupants aires de regressió i conservadorisme a ambdós costats de l’Atlàntic.

En particular, el moviment de les finances ètiques desitja veure un major coratge per part de la Comissió Europea, que està treballant en la introducció d’una definició universalment acceptada de les inversions responsables a Europa (taxonomia). Fins ara, la Comissió Europea sembla voler concentrar-se només en els aspectes ambientals, deixant fora de l’equació els criteris socials. Un error de perspectiva que Banca Etica, juntament amb la GABV (Aliança Global per una Banca amb Valors) i FEBEA (Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius) està intentant fer modificar mitjançant la presentació d’esmenes al projecte de reforma.

Totes les xifres de l’informe sobre les finances ètiques a Europa

L’informe compara els resultats de 23 bancs ètics i sostenibles amb els de 15 bancs tradicionals de rellevància sistèmica d’Europa (massa grans per fer fallida).

  • Els bancs ètics tenen una rendibilitat mitjana (ROE=rendibilitat dels recursos propis) del 3’98% davant del 1’23% dels bancs tradicionals
  • Els bancs ètics financen l’economia real, per això el percentatge dels crèdits concedits sobre els actius totals és del 77%. En el cas dels bancs tradicionals, massa grans per fer fallida, el percentatge ronda el 40’5%
  • Els actius totals dels bancs ètics han crescut una mitjana del +10% anual entre 2007 i 2017, mentre que en el cas dels bancs tradicionals ha estat un -1% anual.
  • Entre 2007 i 2017, els bancs ètics han tingut un creixement mitjà anual de préstecs de l’+11%. Els bancs tradicionals s’han quedat en el +0’94%.
  • Entre 2007 i 2017, els bancs ètics han tingut un creixement mitjà anual de dipòsits de l’+11%. Els bancs tradicionals s’han quedat en el +2%.
  • El patrimoni net dels bancs ètics europeus ha crescut una mitjana anual del +10% en deu anys, davant del +4% dels bancs tradicionals.
  • A Europa, el patrimoni invertit en fons ètics «best in class» o «millors a cada indústria» (aquells que adopten els criteris més rigorosos) entre 2015 i 2017 han augmentat una mitjana del 9% a l’any, fregant els 600.000 milions d’euros.