La lluita contra la banca: mirades sobre el poder financer des dels moviments socials

Una conversa amb tres activitats que lluiten contra el cartell bancari: una directora de teatre a Espanya, un líder per la justícia fiscal de Kenia i un activista local del Regne Unit. El salto Diario

Dia a dia, són innumerables les persones activistes que es dediquen a lluitar contra el poder financer a tot el món. Són pocs els que tenen coneixements financers; més bé són ciutadans que, gracies les lluites, han arribat a entendre el poder financer més que molts acadèmics.

El Transnational Institute (TNI) ha tingut el privilegi de parlar amb tres activistes que lluiten contra el càrtel bancari: una directora de teatre a Espanya, un líder per la justícia fiscal de Kenia i un activista local del Regne Unit, per que ens expliquin les seves  lluites i comparteixin una mirada que hauria de ser enormement rellevant per als qui defensem un món més just i sostenible.

Simona Levi, directora de teatre i artista, viu a Barcelona. Amb el seu grup Xnet, van aconseguir que es sentenciés a presó a Rodrigo Rato, ex-cap del Fons Monetari Internacional (FMI) i director de Bankia, i altres 17 persones per delictes financers i pel paper que van dur a terme durant la crisi econòmica a Espanya.

Alvin Mosioma viu a Nairobi i, junt amb altres persones, va aconseguir aturar un tractat entre Kenia i les Illes Mauricio relatiu a la evasió fiscal. Va contribuir a organitzar el primer Fòrum Social Mundial a Kenia i és el director executiu i fundador de la Xarxa de Justícia Fiscal – Àfrica.

Joel Benjamin viu a Londres. Gracies a la seva feina en Debt Resistance UK ha investigat un gran nombre de préstecs tòxics venuts de manera fraudulenta a les autoritats locals i ha promogut una gran quantitat de demandes col·lectives, preguntes parlamentàries i una cobertura mediàtica molt amplia.

A quines campanyes sobre temes financers estàs participant actualment? 
Alvin Mosioma: El nostre treball persegueix garantir que les finances funcionin per la gent. En altres paraules, que els que tenen més ingressos contribueixin al benestar social i als serveis públics a través dels impostos.

Actualment estem implicats en dos campanyes. Al 2015, vam impulsar una campanya denominada Aturem la Sangria (Stop the Bleeding), que està centrada en l’evasió fiscal per part de les empreses transnacionals. El nostre missatge era senzill: el continent africà no és pobre, però s’està dessagnant a través d’un sistema financer que permet que els recursos es vagin fora.

Actualment també estem lluitant contra les propostes per crear un centre financer internacional a Nairobi. Això és resultat dels intents que estan portant a terme a Kenya per aprofitar la seva forta posició financera a Àfrica oriental i intentar facilitar les inversions a la regió. Existeix un gran rics de que es creï un nou paradís fiscal com a les Illes Mauricio i Dubai, lo qual tindria un impacte molt negatiu sobre l’economia i la regió de Kenia. De fet, els principals consellers del projecte són de La City i, segons les seves declaracions, està bastant clar que això és el que volen que passi.

Joel Benjamin: Durant els últims cinc anys, la meva principal preocupació ha estat una campanya a favor de que es realitzi una auditoria ciutadana del deute dels ajuntaments. En concret, ens estem fixant en els préstecs oferts a les autoritats municipals, coneguts com préstecs “opció prestamista, opció prestatari”  (LOBO, per les seves sigles en anglès).

Aquests préstecs d’alt rics i extremadament cars, es venen indegudament a les autoritats locals i van donar lloc a 220 víctimes i un deute total de 660.000 milions de lliures esterlines. Existeix un clar paral·lelismes amb els mercats de les hipoteques d’alt risc.

Simona Levi: Per enderrocar a aquests banquers hem creat una plataforma que es diu 15MparaRato. Vam impulsar la nostra campanya al 2012, desprès del primer rescat bancari a Espanya. L’origen està en un gràfic que vaig veure a un diari, que mostrava com la meitat del rescat anava únicament a un banc, Bankia (5.000 milions d’euros d’un total de 10.000 milions d’euros), i que s’hauria destinat a polítiques de benestar i necessitats socials.

El president d’aquest banc era l’ex-ministre d’Economia i director del FMI, Rodrigo Rato. No ho podíem permetre. Així que ens vam posar a treballar per quatre objectius. El primer, recuperar el diner del rescat per als qui havien perdut les seves inversions. El segon, portar els responsable davant la justícia. El tercer, termina amb la impunitat dels crims financers. I el quart, mostrar que els responsables particulars no eren criminals aïllats, si no part d’un sistema per quedar-se amb els diners de la gent.

Vam impulsar la nostra campanya sense dades, només amb la certesa de l’existència del rescat a un banc i la convicció de que els seus banquers eren els responsables. Vam sol·licitar una investigació legal, iniciar una demanda col·lectiva i vam començar les nostres pròpies investigacions a través d’una petició de microdonacions i proporcionant mitjans segurs per a rebre la informació dels denunciants anònims. En un any, ja havíem aconseguit informació suficient sobre els comptes falsos i les deliberades ventes indegudes de productes d’alt risc als clients.

 

Troba l’article complert aquí

 

Els comentaris estan tancats.