Paradisos fiscals: la llista negra desapareix

Article de Véronique Smée, publicat a Novethic

Els quatre països que constaven a la llista negra dels països fiscals no cooperatius publicada durant la cimera del G20–Filipines, Malàisia, Costa Rica i Uruguai-, n’han estat retirats després d’haver-se compromès a complir les normes fiscals internacionals. Així, passen a formar part de la llista grisa –també publicada durant el G20- juntament amb 38 altres països. Aquesta retirada desperta dubtes sobre si realment hi ha voluntat política de lluitar contra les finances “off shore”.

L’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que estableix les diferents llistes de paradisos fiscals segons el seu grau de “cooperació fiscal”, el dimarts 7 d’abril, va valorar molt positivament els “compromisos presos” i els “ràpids progressos” duts a terme pels països de la llista negra. De fet, les Filipines, Malàisia, Costa Rica i Uruguai s’han compromès “aquest any mateix” a intercanviar informació fiscal amb els altres membres de l’OCDE, una declaració que els ha permès passar a integrar la “llista grisa” que agrupa les “jurisdiccions que s’han compromès a complir la norma fiscal internacional però encara no l’han aplicada de forma efectiva”, segons l’OCDE. En aquesta llista grisa hi figuren, per exemple, Suïssa, Luxemburg, Bèlgica, Liechtenstein, Àustria o, fins i tot, Mònaco, que recentment encara apareixia a la llista negra. Tot i que l’organisme Transaprency France, membre de la Plataforma dels paradisos fiscals i judicials ha valorat positivament la publicació d’aquestes llistes subratllant “l’avenç històric en el control dels paradisos fiscals”, l’ONG, considera que “la batalla encara està lluny d’haver-se acabat”. “La voluntat de la comunitat internacional d’acabar amb els abusos dels paradisos fiscals no serà real mentre no es duguin a terme actuacions concretes abans de la propera reunió del G20 el setembre 2009. Cal, doncs, crear un dispositiu de seguiment i control gestionat per les institucions internacionals per controlar el avenços de les decisions preses a Londres”, avisa Transparency.

Paradisos fiscals que continuen amagats

Més enllà de l’interrogant sobre l’autenticitat d’aquests compromisos, hi ha una altre aspecte que desperta suspicàcies: hi ha diversos paradisos fiscals que no apareixen a cap llista, començant per la City de Londres, i els estats americans de Delaware (que agrupa ell sol el 43% de las societats que cotitzen a la Borsa de Nova York) i Nevada. També Xipre, l’illa de Jersey (classificada per la Plataforma dels paradisos fiscals com el tercer paradís fiscal més nociu d’Europa), les Barbados (que eximeixen d’impostos les exportacions americanes) i l’Illa Maurici figuren a la “llista blanca” de l’OCDE, que comprèn els països “que respecten les normes internacionals”…

Cal recordar que en la mateixa Europa hi ha una dotzena de territoris que presenten totes les característiques dels paradisos fiscals i judicials. “França utilitza Andorra i Mònaco, o fins i tot Suïssa, els britànics les illes Anglo-Normandes amb els seus 225 bancs i 820 fons d’inversió, i els territoris (o ex-territoris) de la Corona repartits per tot el món, els italians, el Principat de San Marino, etc.” assenyala la Plataforma dels paradisos fiscals i judicials. Per acabar, Hong Kong i Macao també s’han escapat de la llista negra, Xina va estar pressionant en aquest sentit el president Obama durant la cimera del G20. Per a Oxfam France-Agir ici, les llistes de paradisos fiscals publicades per l’OCDE “no són l’eina esperada” sinó tan sols “llistes de bones intencions”. “Tanmateix, la decisió que van prendre els dirigents del G20 de publicar les llistes era el punt de partida necessari: sense llista, no hi ha possibilitats de sancionar” apunta l’ONG en un comunicat. També lamenta al tancament de la cimera del G20 que “tan sols quatre països apareguin a la llista negra”. I, quatre dies més tard, la famosa “short list” deixa d’existir….

“Atacar les pròpies empreses”

En permetre la circulació de capitals especulatius sense cap tipus de control, els paradisos fiscals són en gran part responsables de la crisi financera actual. Tot i així, desapareixeran algun dia? No està gens clar, opinen els experts com Eva Joly o Jacques Attali. Aquest darrer va declarar a France Info que la iniciativa del G20 tan sols faria que “el diner es desplacés cap a altres bandes”. I segons l’antiga magistrada, l’única mesura eficaç consistiria en atacar les estructures jurídiques i els trusts, que permeten amagar la identitat dels beneficiaris, així com les multinacionals que tenen filials implantades en els paradisos fiscals, obligant-les a donar explicacions sobre aquestes implantacions. “Sempre que hi hagi una voluntat política, es poden prendre mesures de forma immediata”, va explicar en el programa “Ce soir ou jamais” de la cadena France 3 el 7 d’abril. “Els governs poden obligar les empreses que cotitzen en borsa a declarar d’on treuen els beneficis i on paguen els impostos, en lloc de deixar-les transferir els seus resultats a filials off-shore”.

Segons l’estudi d’Oxfam “The hidden billions for development”, l’any 2000 hi havia 2,4 milions d’empreses-pantalla situades en paradisos fiscals. Recentment, una investigació d’ "Alternatives économiques", revelava que totes les empreses del CAC40 (l’índex borsari francès) “hi estan implantades, amb gairebé 1.500 filials off-shore, repartides en prop d’una trentena de territoris, de les Bermudes a Suïssa, passant per Malta, Panamà i… el Regne Unit” explica la investigació.

Véronique Smée

Publicat en línia el : 08/04/2009

© 2009 Novethic – Tots els drets reservats

 

 

Els comentaris estan tancats.