La Plataforma per una fiscalitat justa exigeix una llista de paradisos fiscals valenta i efectiva

El proper dimarts cinc de desembre, la Unió Europea presenta la seva primera llista oficial de paradisos fiscals. Tot i que fa més de dos anys, la selecció incloïa 92 jurisdiccions, tot apunta a una rebaixa del llistat final. Per començar, la UE exclou sistemàticament els estats membres, quan seguint els criteris establerts, n’hi ha quatre que haurien de ser considerats també com a paradisos fiscals: Malta, Irlanda, Holanda i Luxemburg.

En el cas d’Espanya, el Reial Decret 1080/1991 establia l’existència de 48 països considerats paradisos fiscals. No obstant això a dia d’avui, després d’haver signat diversos convenis d’intercanvi d’informació i uns altres per evitar la doble tributació, només en queden 33.

El 5 de desembre la Unió Europea presentiarà la seva anunciada llista oficial actualitzada sobre paradisos fiscals

Els paradisos fiscals són autèntiques xacres econòmiques que aprofundeixen la desigualtat, contribueixen a crear desequilibris, crisis econòmiques i corroeixen la democràcia. Ara mateix, totes les empreses de l’IBEX 35 tenen filials a paradisos fiscals i més de la meitat del comerç mundial hi passa. El darrer informe d’Oxfam Intermon revela que els principals bancs europeus guanyen un de cada quatre euros en paradisos fiscals, 25.000 milions.

Amb aquestes dades sobre la taula i en un context de grans filtracions que vinculen empreses i grans fortunes a paradisos fiscals, com Swissleaks, Luxleaks, Panama Papers i el més recent Paradise Papers, la Plataforma per una fiscalitat justa defensa una sèrie de mesures imprescindibles per una lluita efectiva contra els paradisos fiscals:

  1. Pressionar des de tots els àmbits administratius, començant pels municipis, perquè s’aprovin mocions en què es declarin Zones lliures de paradisos fiscals (ZLPF).
  2. Exigir la incorporació de mesures de responsabilitat fiscal de les empreses en els criteris de contractació pública de les administracions
  3. Obligar totes les empreses i corporacions (no només a aquelles que facturen més de 750 milions d’euros anuals com marca la llei actualment) a què informin anualment de les seves inversions, beneficis i impostos pagats país per país, de manera que no puguin amagar els seus guanys. I alhora, que aquesta informació sigui d’abast públic.

  4. Ordenació de nous delictes vinculats a l’oferiment al mercat dels serveis idonis per a la defraudació tributaria per part d’assessors, exigint responsabilitat solidària a totes aquelles empreses o professionals que ofereixin serveis de facilitació per a la construcció de vehicles de frau i elusió.

  5. Reclamar als nostres representants polítics incidència a la Unió Europea perquè es creïn sancions que penalitzin els països o territoris que conservin el secret bancari i l’opacitat en la propietat de les societats, així com aquells països que utilitzin el seu sistema tributari per realitzar dúmping fiscal. En aquesta línia, proposem la imposició de taxes o aranzels equivalents a la pèrdua econòmica que genera l’intercanvi econòmic amb països considerats paradisos fiscals.

  6. S’ha d’exigir un Impost a les transaccions financeres (ITF) capaç de dissuadir l’enorme flux especulatiu que es negocia des d’aquestes plataformes opaques.

  7. Creació d’un organisme internacional que vetlli pel respecte a unes normes fiscals justes, que garanteixi un efectiu intercanvi d’informació, amb capacitat de proposar sancions a països i empreses que no actuïn d’acord amb aquests principis i que treballi per a una millor harmonització dels sistemes fiscals a nivell global.

La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària està formada per persones a títol individual i per un conjunt d’entitats que comparteixen una preocupació per l’evolució del sistema fiscal, cada vegada més regressiu i injust, i les desigualtats socials que se’n deriven.

Entitats promotores de la Plataforma per una fiscalitat justa:

ATTAC ACORDEM, CCOO de Catalunya, CONFAVC (Confederació d’AAVV de Catalunya), CRISTIANISME I JUSTÍCIA (CJ) – Fundació Lluís Espinal, CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat), ECOLOGISTES EN ACCIÓ, FETS (Finançament Ètic i Solidari), Fiare Banca Etica, GESTHA Catalunya (Sindicat de Tècnics d’Hisenda), L’OCUC (L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya), MLP (Moviment Laic i Progressista), Oxfam Intermon, UCC (Unió de Consumidors de Catalunya), UGT de Catalunya, Economistes en acció (Grup Economia Social del Col·legi d’economistes).

Entitats adherides:

ACTUA. Plataforma Jove per l’1 de maig, AICEC-ADICAE Catalunya, AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya), CECAD (Confederació d’Entitats Catalanes d’Atenció a la Dependència), ENGINYERIA SENSE FRONTERES, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Joves d’Esquerra Verda (JEV), JUSTÍCIA I PAU, PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic), Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Els comentaris estan tancats.