Actualitat

CATEGORIES

Notícies
5 març 2021

Descobreix la teva petjada en armes

Entrevista a Eduardo Aragón (Investigador del Centre Delàs i activista de la campanya Banca Armada) i Maria Fraile (Tècnica de projectes de la Fundació Novessendes i activista de la campanya Banca Armada)

Què és la campanya Banca Armada i quins objectius persegueix?

La campanya neix amb l’objectiu de denunciar els vincles entre entitats financeres, tant espanyoles com estrangeres, amb empreses de la indústria militar mitjançant el seu finançament. La seva finalitat és sensibilitzar a la ciutadania i mobilitzar-la per exigir unes polítiques més ètiques i responsables a nivell polític, social i mediambiental.

La iniciativa va ser impulsada l’any 2007 per cinc entitats, entre elles el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i, actualment, són 10 les organitzacions d’arreu de l’Estat que es sumen a la denúncia de l’anomenada Banca Armada.

En quina mesura depèn dels bancs el negoci militar?
Igual que qualsevol altra gran empresa inserida en el sistema capitalista i globalitzat, les empreses armamentistes també requereixen tota mena de serveis financers i finançament per a poder continuar amb la seva producció d’armament i tenen una ràtio d’endeutament similar a la de moltes grans multinacionals. Per a dir-ho d’una altra manera, aproximadament, 3 de cada 4 armes no es podrien fabricar sense aquest finançament. A més, part de les exportacions d’armament també requereixen els seus serveis.

L’última iniciativa ha estat la creació d’una nova APP, en què consisteix? Com ha estat l’acollida?

Malgrat que gran part de la societat rebutja la guerra, el finançament de la indústria militar és, com s’ha dit, una realitat necessària pel seu funcionament. Per tant, l’aplicació web (www.petjadaenarmes.org) es crea per informar a la ciutadania sobre les pràctiques de moltes entitats financeres que potencialment vinculen els nostres estalvis amb activitats que no encaixen amb els nostres valors, com ara la guerra.

Així, l’APP ens permet conèixer aquestes inversions a partir dels nostres hàbits de consum, ja sigui com a particulars o com a persones jurídiques (empreses privades, entitats sense ànim de lucre o institucions públiques). I, per altra banda, també ens dona claus per mobilitzar-nos contra la banca armada i optar per alternatives de finances ètiques més coherents amb els nostres valors.

El seu funcionament és senzill. La usuària podrà escollir tots els bancs amb els que opera i, segons la base de dades del Centre Delàs, obtindrà la seva “petjada en armes”. Això li permetrà conèixer quines de les entitats escollides financen el sector armamentista, quants diners hi destinen, quines són les empreses o quina tipologia d’armament fabriquen. Per exemple, la tipologia d’armament inclou des d’electrònica militar fins a armament nuclear, aquest últim prohibit recentment per un tractat internacional.

Un mes després del seu llançament podem dir que l’acollida ha estat un èxit des del seu llançament el 4 de febrer. Tan sòls durant els dos primers dies va rebre més de 3.000 visites. Creiem que aquest impacte demostra clarament la necessitat que té la ciutadania de conèixer les pràctiques financeres dels seus bancs i l’ampli rebuig que provoquen aquelles que promouen la indústria de la guerra.

Qui ha participat en el projecte?

Aquesta proposta sorgeix en el marc d’un projecte finançat per la Generalitat Valenciana, liderat per SETEM País Valencià i la Fundació Novessendes i que compta amb la col·laboració del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Tot i així cal destacar que als diferents apartats de l’aplicació es poden trobar recursos i accions impulsades per vàries entitats implicades en la Campanya Banca Armada, com ara FETS o SETEM Catalunya.

Cada vegada més, els bancs tradicionals aposten pel Greenwashing, Banca Armada ajuda a contrastar les seves campanyes?

Nosaltres, sempre fem una denúncia amb les dades contrastades que obtenim. Grans entitats financeres com BBVA, Santander o d’altres, sempre poden elaborar protocols, nous productes i moltes polítiques internes que sembla que van encaminades cap a la desinversió fòssil o la no relació amb la indústria de l’armament, tot i que contínuament, nosaltres i d’altres campanyes denunciem sistemàticament que ara mateix estan en el camí contrari, com recentment ha passat amb el Santander, que ha anunciat que es descarbonitzarà en els pròxims anys. Amb el finançament de l’armament acostuma a passar el mateix perquè estableixen normatives, molt laxes i que sovint sempre estan dins els límits de la legalitat, però molt fora dels de la moralitat i acaben involucrats en el finançament d’empreses que participen d’alguna manera o una altra en el negoci de la indústria armamentista. Una entitat financera no pot afirmar tan fàcilment que aposta per una transició ecològica, que és el que necessitem en un context d’emergència climàtica, quan es demostra que té relacions amb la indústria de l’extractivisme fòssil i la de l’armament que també és molt contaminant i els béns que produeix són sempre nocius per la vida a la terra. Se’ns fa també difícil creure que els actors que ens han portat a aquest escenari de militarisme i emergència climàtica ens ajudaran a sortir d’aquesta situació liderant-la, val més apostar per les finances ètiques sempre.