L’associacionisme educatiu s’aproxima a la banca ètica – Article de Xarxanet

Cada cop més esplais i agrupaments es plantegen recórrer a les finances ètiques, que des de fa anys tenen el repte d’apropar-se a les persones joves.

L’Observatori del Tercer Sector publicava l’any 2019 un estudi anomenat “Ús de les finances ètiques en les entitats del Tercer Sector”. Els resultats de la recerca indicaven que, entre el 2006 i el 2019, les entitats que feien ús de les finances ètiques (FE) havien passat del 10% al 32%. Segons l’informe, tot i que una de cada tres entitats feia ús de la banca ètica, el 79% encara no ho feia en exclusivitat, sinó que combinava aquest servei amb la banca tradicional.

L’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS) defineix les FE com aquelles que “repercuteixen positivament sobre la qualitat de vida de les persones, aporten una sèrie de beneficis socials i promouen el desenvolupament sostenible“. Tot això, apunten, fugint de les inversions especulatives que vulneren els drets humans o la justícia social i ambiental. Sembla coherent que les organitzacions sense afany de lucre hi vulguin recórrer per administrar i gestionar els seus recursos. Algunes, però, segueixen trobant-se amb obstacles per apropar-s’hi.

El jovent i les finances

Aquest és el cas de les entitats que pertanyen a l’àmbit de l’associacionisme educatiu (esplais i agrupaments escoltes i guies), de base voluntària i on hi participen persones joves. En aquest sentit, un estudi de la Fundació Ferrer i Guardia sobre el coneixement financer del jovent posava de manifest al 2009 el baix nivell d’educació financera dels i les joves, així com la necessitat de formació en aquesta matèria.

Segons la Sofia Muñoz, tècnica d’educació de FETS, “al jovent li sembla un tema més llunyà que d’altres formes de consum responsable”. Actualment, FETS té en marxa un procés per implicar el jovent en les finances ètiques i solidàries de Catalunya. Aquest comença amb l’elaboració d’una investigació per “conèixer els usos que fan els i les joves dels seus diners, les percepcions que tenen sobre les FE i les barreres que es troben per implicar-se”. L’equip encarregat de dissenyar-la, ‘Finetikas’, està format per 10 joves que també han treballat en l’elaboració de propostes pràctiques.

Davant d’aquesta realitat, LaCoordi té entre els seus objectius apropar les economies transformadores a aquest sector poblacional. Per aquest motiu, enguany estrenava col·laboració amb el Canal Malaia, una plataforma “feta per joves i destinada a joves”, promovent un cicle de programes amb aquest fil conductor. El segon capítol és un especial sobre els diners, la banca convencional i les finances ètiques, que va exposar entre les persones participants el desconeixement de les alternatives econòmiques en aquest àmbit.

Anna Bardolet: “Estem buscant fórmules de suport que siguin útils per als caps i monitores que treballen per a la transformació social”.

L’entitat també està treballant noves formes d’acompanyament a l’associacionisme educatiu, on les finances ètiques estan sobre la taula des de fa temps però en molts casos no acaben d’introduir-se definitivament. “Estem buscant fórmules de suport que siguin útils per als caps i monitores que treballen per a la transformació social, però que a vegades desconeixen el ventall d’alternatives que tenim a l’abast, o bé se’ls fa una muntanya aplicar segons quins canvis”, declara l’Anna Bardolet, coordinadora de LaCoordi.

Per què costa tant el canvi?

L’Eduard Fernando, extresorer de l’associació d’esplais catalans Esplac, assegura que el canvi a la banca ètica porta temps a l’agenda de molts esplais, però que normalment és un procés que acaba aturant-se. L’enquesta que han elaborat recentment des de l’entitat per saber quins motius hi ha darrera d’aquesta resistència al canvi apunta sobretot a la burocràcia. Tal i com comenta la Clara Bricullé, secretària general d’Esplac, “sovint els esplais desconeixen on tenen els diners i depenen molt d’assessorament extern”.

El segon motiu pel qual els esplais no han fet la transició a la banca ètica és la falta de temps, seguida de la distància. Moltes d’aquestes entitats no es troben a Barcelona, on hi ha la majoria d’oficines i de caixers d’aquest tipus de banca. Això es relaciona amb la següent raó més votada: la disponibilitat de diners en efectiu.

Per últim, els esplais han apuntat al desconeixement i a la falta d’informació. Tot i existir diversos recursos des de fa anys per apropar les finances ètiques al món dels caus i els espais, com ara ‘El preu dels diners’ o ‘RedEFES’, sembla que encara no s’ha donat l’empenta definitiva.

Malgrat tot, Esplac també ha recollit dades esperançadores: 26 dels seus esplais volen començar aquest procés, que creuen necessari per ser coherents amb els seus ideals i per deixar de generar tants beneficis als bancs tradicionals. La idea, segons comenten, és que hi hagi un efecte crida perquè tots aquells que encara tinguin reticències s’hi sumin i es pugui fer un acompanyament unitari. A hores d’ara, l’associació està valorant les condicions que ofereixen les diferents banques ètiques.

Educació per a la transformació

Un dels esplais als que Esplac vol acompanyar és el Güitxi-Güitxi. La Maria Rifà, una de les seves monitores, confessa que porten temps descontentes amb el seu banc convencional, tant per problemes burocràtics com pel tracte que reben: “molts tracten les entitats sense ànim de lucre com una empresa”, comenta. El canvi no resulta gens fàcil, ja que es troben a Osona: “és molt més còmode tenir els diners a un banc convencional, igual que és més còmode comprar aliments a grans supermercats”, assegura. Tot i així, ja han començat a buscar una banca ètica.

Maria Rifà: “És molt més còmode tenir els diners a un banc convencional, igual que és més còmode comprar aliments a grans supermercats”.

En Pol Rojas, cap econòmic d’Escoltes Catalans, explica que un 45% dels seus agrupaments ja estan amb banca ètica i un 30% es troben en migració. L’aposta que fan per les FE és clara: com a federació, realitzen part de les seves operacions amb Fiare. A més, tenen recursos per encaminar els agrupaments en aquesta línia. La Laura Prat, cap de gestió d’Acció Escolta, reconeix que la seva idea és fer un canvi definitiu a Triodos. No obstant això, molts del seus agrupaments segueixen amb la banca convencional, principalment perquè “cadascun té les seves dinàmiques”, explica.

Ambdues entitats, juntament amb Minyons Escoltes i Guies, són sòcies de FETS. Totes elles són conscients que la transmissió de valors que realitzen a través de les seves activitats hauria d’anar en consonància amb el resultat de les seves pràctiques diàries. No només pel que fa a la banca, sinó en relació a la seva economia en general. Per seguir reforçant aquest compromís, diuen que el següent pas serà apropar les finances ètiques als infants i joves amb els que treballen.