Actualitat
CATEGORIES
Crànica Taller de Teatre Participatiu
El taller deteatre participatiu "Quina cara de la moneda vols?" celebra el seu quart aniversari
“Quina cara de la moneda vols” és el títol del taller de teatre participatiu organitzat per Fets que, enguany, celebra el seu quart aniversari. “El taller es va crear l’any 2006 i va començar a moure al 2007”, senyala David Martínez que, junt amb Elisabet Aznar són els creadors i dinamitzadors del taller. El taller es troba emmarcat com una de les activitats d’educació i sensibilització entorn la importància i necessitat de difondre les finances ètiques: “durant dues hores juguem amb el públic i interpretem diferents personatges per donar a conèixer la banca ètica i reflexionar des de la nostra posició al respecte”.
Els participants arriben a l’entrada del taller. Els reben dos personatges, l’Eurelio Chequin i Virgine Dolar (interpretats pel David i l’Elisabet), que condueixen i dinamitzen la sessió. Junt amb la rebuda els arriba a les mans una notificació conforme han de pagar un impost anomenat IEA (Impost d’Emocions Afegides) per tal de tenir accés al taller. “És clau per crear un ambient distès al començament, riure i provocar curiositat”, explica el David. Seguidament s’inicia el taller en el que prima “l’interactivitat amb els participants”. Es tracta d’una activitat teatral participativa en la que els assistents tenen l’oportunitat de convertir-se en diners i fer un viatge de mans en mans amb l’objectiu de donar-se compte quina és la destinació d’aquests estalvis segons s’ubiquin en una butxaca o en una altra. El taller serveix d’empenta per ajudar a respondre preguntes com: Quin és el paper que juguen els nostres diners? Com ho fan els bancs per fer-los créixer? D’on surten els interessos? O quina és la nostra responsabilitat ètica?
Amb l’objectiu d’assolir el debat i generar-ne reflexions els participants adopten el paper d’inversors, i també el paper de ciutadà que demana un crèdit al banc. Tot això, mitjançant escenes teatrals que els mateixos participants aniran desenvolupant segons la seva manera d’entendre les accions que es proposen.
La “banca estrellada” i la “banca oxigenada” apareixen a escena i cadascuna d’elles exposa les seves línies d’acció i actuació. És en aquest moment quan el participant ha de decidir on posa els seus diners, i a la vegada es posa de manifest com l’entitat financera utilitza aquests estalvis i a qui beneficia. Finalment, entre tots els participants, es crea un banc particular amb les característiques que es considera que hauria de tenir: “una vegada ens vam trobar que, al moment de decidir on invertir els seus estalvis no ho van voler fer argumentant que, segurament, les dues banques estaven compinxades, així que decidiren guardar els diners a casa”.
Tal i com ens explica el David, seguidament es du a terme una dinàmica de posicionament en la que es genera un debat en base al contingut tractat, i per tancar, “fem conjuntament un recull del treball fet parlant dels casos concrets i ho lliguem al concepte de consum responsable més ampli”.
L’objectiu del taller és donar a conèixer la banca ètica i el perquè és necessària aquesta banca alternativa: “passem una bona estona i ens enfrontem sense culpabilitat a les nostres contradiccions per reflexionar amb responsabilitat”.