Reflexió davant la crisi pandèmica actual

 Per M. Antonia Bartolí, presidenta de FETS

La crisi pandèmica actual generada pel Coronavirus és una expressió més del mode de funcionar del neoliberalisme on imperen els beneficis econòmics a qualsevol preu per sobre de les persones i l’entorn. A la crisi econòmica del 2008, conseqüència del mal ús del diner per part del sistema bancari, a la crisi climàtica que ens envolta constantment, fruit dels abusos i tensionament que els humans infligim a la natura,  ara s’hi afegeix la crisi sanitària, que deixa ben palesa la precarietat del sistema sanitari, com a resultat de les grans retallades als serveis públics i universals aplicades a  l’anterior crisi. El cost el paguen les persones que no estan en el cercle dels grans poders i en particular les persones i els col.lectius més vulnerables.

En aquesta ocasió, directament, el cost el paguen ara mateix les persones que treballen als serveis sanitaris i la  gent gran, les persones dependents que necessiten cures i acompanyament, les sense llar,  famílies i comunitats amb pocs recursos… És sempre la mateixa cançó. I les conseqüències d’aquesta crisi, quan ja haguem dominat el virus , tornaran a recaure en les mateixes de sempre, treballadors i treballadores amb condicions laborals precàries que hauran de ser ateses per organitzacions socials d’ajuda humanitària que per sort existeixen i treballen voluntària i generosament sempre, però que en aquests moments ho fan amb més intensitat.. Una vegada més quedarà palesa la precarietat integral prèvia al coronavirus: “El covid-19 actua com a amplificador de desigualtats i necessitats prèvies”, diu Joan Benach a l’ARA del 5 d’abril.

En alguns contextos el neoliberalisme és entès com una plaga natural contra la qual no s’hi pot fer res. En altres s’hi veuen més avantatges que inconvenients, és la fórmula necessària per viure, es lloen les “llibertats” de la ciutadania de comprar, vendre i guanyar diners  a pleret i qui no ho aconsegueixi és que no s’ho ha guanyat i per tant es mereix el càstig.  En altres espais, menys durs,  es mira amb una barreja de tendresa i escepticisme  a les persones i col.lectius crítics que proposem altres formes de viure on les persones i el planeta són prioritàries.

ojo4post

Aquests dies és recomanable llegir l’article de George Monbiot, publicat l’1 de maig de 2016  al Diario.es, on entre moltes altres coses ens diu que el neoliberalisme és una ideologia a l’ombra, que va ser definida per dos austríacs, Ludwig von Mises i Friederich Hayec, el 1938 a Paris. El Keynesianisme va perdre hegemonia arran de les crisis econòmiques de 1970 i des de l’òptica neolliberal emergent, calia un canvi. Fet i dit, ja tenien la alternativa preparada i com diu George Monbiot: “promocionada per una xarxa de rics promotors que finançaven comitès d’experts, acadèmics, periodistes….” I què millor que es mogués en l’anonimat sense concretar ben bé qui movia els fils!.

Tanmateix, existeix una realitat que ens mou a pensar en positiu. Entrat el segle XXI trobem alternatives reals a aquest sistema. Són diverses i adopten múltiples formes, però totes amb l’objectiu comú de prioritzar la cura i l’atenció de les persones i del medi ambient per damunt dels beneficis econòmics. La llista és molt llarga, i abasta diferents sectors, des de l’acció social fins les de finances ètiques, passant per la solidaritat i cooperació, l’educació, la cultura i  l’economia social i solidària. Són entitats que des de fa anys treballen i s’enxarxen per a l’objectiu comú, la seva reacció no és ni improvisada ni un rentat d.imatge,  la seva tasca  per a una altre món alternatiu ve de lluny i es proposen anar molt més lluny.

FETS és una més de la llista i  vol  contribuir a aquest gran objectiu comú, esdevé una eina més per visibilitzar-lo i fer d’altaveu de totes les entitats que treballen per un món millor, especialment de les entitats de finances ètiques la raó de ser de les quals és demostrar en cada moment que hi ha una altra manera de fer finances, de gestionar el diner  prioritzant les persones als beneficis econòmics, posant en pràctica valors i principis democràtics, de transparència i de participació.

En aquest moment de crisi i emergència, com no podia ser d’una altra manera, les entitats de finances ètiques ja s’han posat en marxa per atendre les necessitats de sòcies i clients, ajornant pagaments, aplicant carències a les organitzacions que ho necessitin, creant mesures de resistència juntament amb moviments i organitzacions socials, participant en fons cooperatius d’emergència social i sanitària. 

Dintre del sistema de les finances ètiques no ens hem d’oblidar de les assegurances ètiques que comparteixen els valors ètics de mutualitat, transparència i equitat, oferint productes amb Segell Ethsi, certificació que posa en valor la gestió ètica de l’organització pel que fa a les inversions, la responsabilitat social i el foment de la sostenibilitat social i ambiental (ethsi.net),. En la situació actual ja han posat en marxa instruments solidaris i de subsidiarietat per als seus membres, com  reducció de terminis de pagament, suspensio temporal de cobertures, etc

Els fonaments ja els tenim, ja són reals i en l’horitzó s’albira l’esperança que, més aviat que tard, totes aquestes iniciatives, entitats, moviments, forums mundials es vagin consolidant i conflueixin per  construir un món millor, just, equitatiu i sostenible.

http://fets.org/que-es-fets/