Notícies

Amb els meus diners, bales no. Gràcies

Des de fa més de tres mesos veiem com l’estat israelià està duent a terme un genocidi i una neteja ètnica contra el poble palestí. Cada dia ens despertem amb nous rècords de morts de nens, dones i homes, empleats de l’ONU i periodistes. Tot i la inacció dels governs mundials, el genocidi de Palestina ha desencadenat tota una sèrie de respostes de rebuig centrades en el consum conscient, crític i transformador.

Les persones consumidores tenim al nostre abast eines d’incidència política per transformar el món en el qual vivim com el boicot a determinades empreses pel seu vincle amb pràctiques que reprovem o el buycott, la compra de productes perquè validem els seus criteris. Actualment, estem veient múltiples campanyes de boicot a productes israelians, o empreses multinacionals i espanyoles que tenen acords amb Israel, o que donen suport a l’ocupació de les terres palestines. Aquestes accions animen així a les consumidores a deixar de comprar aquests productes o en aquestes empreses i a demanar també als nostres comerços que no els adquireixin.

Activisme econòmic antibèl·lic

La paraula boicot és un epònim i un anglicisme, que deu el seu origen al capità Charles Cunningham Boycott, administrador irlandès de finques de la segona meitat del segle XIX, que va ser objecte de boicot per no voler millorar la situació dels grangers en lloguer de les seves terres. Tot i que no s’havia encunyat encara el nom, podem trobar antecedents de la pràctica almenys des de 1830, quan la National Negre Convention va animar a boicotejar productes fabricats per esclaus. Entre els boicots més rellevants de la història podem destacar el que va impulsar Gandhi l’any 1915 a l’Índia contra els productes britànics per revitalitzar les indústries locals; o el que van organitzar els líders del Moviment afroamericà pels drets civils contra els autobusos de Montgomery després que arrestessin a Rosa Parks, una costurera negra, que es va negar a cedir el seu seient a un blanc en un autobús. El boicot va ser un èxit rotund i el 13 de novembre de 1956, la Cort Suprema dels Estats Units va declarar inconstitucional la segregació en els autobusos.

Una altra acció de boicot referent va ser la campanya internacional de boicot, desinversions i sancions durant Apartheid de Sud-àfrica, que sumada a les accions de resistència interna davant les polítiques segregacionistes, va influir a posar fi a dècades d’opressió i discriminació al país africà. Aquest Apartheid i la guerra del Vietnam van impactar en les consciències de moltes persones, especialment en les més actives dels moviments socials i pacifistes de l’època, que descobreixen que moltes de les entitats financeres on tenen dipositats els seus estalvis estan finançant la indústria de l’armament i múltiples règims autoritaris amb els seus propis diners. D’aquí sorgeixen les primeres iniciatives de banca ètica al món, amb l’objectiu d’utilitzar les finances i els diners de la ciutadania únicament per finançar projectes amb un impacte social i ambiental positiu.

Crida a organitzar-se contra dècades d’ocupació

El Moviment de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS) que ha impulsat el boicot actual arrel del genocidi del poble palestí va néixer el 2005 de la mà 170 organitzacions, sindicats, partits i grups de la societat civil palestina. Tot ells van fer una crida a organitzacions i persones compromesa a organitzar-se localment per acabar amb dècades d’ocupació i apartheid, a través d’accions no violentes, antiracistes i feministes basades en el compliment del Dret Internacional.

Actualment, s’ha focalitzat el boicot especialment en empreses com Carrefour, HP i Puma (per donar suport a crims de guerra, grans multinacionals que fan possible l’ocupació i la guerra israeliana contra Palestina), però n’hi ha molts més que podeu consultar la web www.boicotisrael.net. En molts casos es tracta d’empreses d’allò més comunes, on probablement haurem comprat alguna vegada. El boicot al Grup Carrefour es demana perquè té acords amb empreses actives a la indústria dels assentaments il·legals a Cisjordània. A més, són nombroses les fonts que indiquen que està subministrant menjar a l’exèrcit israelià. També l’empresa Veet fabrica alguns dels seus productes depilatoris a Israel. I L’Oreal utilitza matèries extretes del Mar mort, a la frontera d’Israel i Jordània. Al sector tèxtil, Puma va ser assenyalada perquè els seus distribuïdors tenen sucursals en els assentaments il·legals a Palestina. La campanya va aconseguir que diversos equips de futbol renunciessin a signar acords amb aquesta marca i que molts altres mostressin la seva solidaritat. De fet, després de la pressió, la companyia alemanya va anunciar que deixarà de patrocinar la selecció israeliana de futbol. Una victòria més aviat simbòlica i mediàtica.

En el sector financer, un informe denuncia la complicitat de moltes entitats financeres i asseguradores espanyoles en l’ocupació de Palestina a través del finançament d’energia solar en territoris ocupats. Moltes d’aquestes entitats, entre les quals destaquen BBVA, Banco Santader, CaixaBank o Catalana Occidente duen a terme una pràctica de Greenwashing o rentada de cara en vendre aquestes com a projectes respectuosos amb el medi ambient i responsables socialment, quan en realitat, van en detriment de la sobirania energètica de les comunitats locals i estan contribuint a la vulneració de drets humans.

En l’últim programa de “Me cambio”, el blog i Twitch de El Salto sobre consum conscient presentat i coordinat per Blanca Crespo i Brenda Chávez, vam poder debatre sobre aquestes eines d’incidència política amb en Sergi Salavert, coordinador de l’Observatori de les Finances Ètiques de FETS, en Yago Álvarez, periodista del Salto Diario i Enrique Quintanilla d’Ecologistes en Acción.

Pots veure el programa aquí:

I escoltar-lo en versió podcast aquí: