Breu recull de ponències de la jornada Finances ètiques i cultura de pau

 

Dimecres 20 de gener de 2010. Dos quarts de deu del matí. El passi documental ACE Bank dóna el toc de sortida a la jornada de debat sobre finances ètiques i cultura de pau, organitzada per Fets, Finançament ètic i solidari, Setem, i l’Observatori del deute en la Globalització. La trobada té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A través de 5 taules rodones es varen tractar temàtiques diverses en relació a la situació actual de les finances ètiques i l’estreta relació que estableixen amb el foment de la cultura de pau. Una vuitantena de persones van passar per l’aula 1 del CCCB amb la inquietud de conèixer i aprofundir en l’immens món que rodeja aquestes dues iniciatives.

 

 

Sota el títol Finances Ètiques i Cultura de Pau la primera taula de debat va comptar amb la presència de Jordí Marí, director de Fets, Finançament ètic i solidari, amb Manel Via, del Comissionat de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona, i amb Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.

 Marí va encetar el debat destacant la importància de la jornada per la relació “especialment intensa” que estableixen la pau i les finances ètiques.

 Manel Vila, del Comissionat de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona representa la part més formal del debat, l’administració, sense la qual seria més complicat avançar gràcies a les subvencions que aquest atorga perquè les iniciatives transmutin en projectes i els projectes en realitats socials. L’aprovació del pla director 2009-2012 de Cooperació representa per Vila l’escletxa d’esperança perquè les coses vagin avançant amb més força.

 Per últim, Arcadi Oliveres ens ofereix una aproximació pràctica a la teoria explicada fins al moment. Amb la utilització d’esdeveniments de rigorosa actualitat mediàtica realitza una radiografia de la situació actual del món. També recalca la responsabilitat de les finances no ètiques a la crisis actual i el paper d’internet com a facilitador d’especulació.

 

Destapant el negoci de les armes és el títol de la segona taula de debat, moderada per Víctor Maeso, coordinador de la campanya de Finances Ètiques de Setem a Catalunya. Una de les bases principals de la compra i venta d’armes són els negociants o empresaris de la guerra, que cerquen el màxim benefici. Com? Renovant les armes o desgastant l’armament. Com? Fent la guerra.

 Jordi Calvo, membre del centre Delàs, ens explica els actors implicats en el negoci de la guerra i la importància d’assolir el desarmament mundial, un dels pilars bàsics de la cultura de la pau. Calvo explica la tasca complicada de destapar i identificar els actors implicats en el negoci de la guerra ja que, malauradament, l’Estat hi està implicat directament, i la venda d’armes per part de l’administració central és secret d’estat.

 Annie Joh és membre de Banktrack, una xarxa d’organitzacions de la societat civil i d’individus que estudien les operacions del sector financer privat i els seus efectes en la societat i al planeta. La seva misió és la de contribuir a aconseguir que el sector financer privat sigui responsable envers la societat en general. A través de la denúncia es vol pressionar els bancs perque canviin la direcció de les seves inversions i exposa, també, que una legislació favorable ajuda en aquest sentit.

 

La següent taula de debat es durà a terme havent dinat i portarà per títol La cultura de pau i la construcció d’alternatives. Modera la taula Jordi Via, director d’Arç cooperativa. La taula compta amb la ponència de Iolanda Fresnillo, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que apunta la necessitat de “lluitar contra les estructures que posen en perill la idea de construir una vida sostenible”. Fresnillo creu en la importància de cuidar les relacions Nord-Sud i impulsar un canvi en els “mecanismes, polítiques i estratègies imposades pel Nord i patides pel Sud”. En definitiva, senyala la necessitat de realitzar accions contra el model tecnoproductiu.

 Seguidament arriba la ponència de Jordi Garcia, cooperativista, docent, i escriptor en relació a temes sobre economia solidaria i alternatives socials. Garcia ens parla de la necessitat de crear alternatives a un sistema econòmic que provoca violència. Per tal d’assentar les bases cap a un canvi en el model cal començar a construir, a nivell micro, les alternatives que configurin el que ha de ser un nou sistema social. Aquestes alternatives apareixen en les quatre potes del cicle econòmic: producció cooperativa (cooperatives de treball, agràries, empreses d’inserció…), l’existència del comerç just, el consum responsable, i les finances ètiques (banca ètica, bons solidaris, xarxes d’intercanvi…).

 Per parlar de decreixement la taula de debat compta amb la ponència de François Schneider, membre i teòric del moviment pel decreixement. Hem d’entendre el decreixement com a punt de trobada entre ecologia i equitat, explica Schneider, que recalca la necessitat de desafiar el model de producció i consum vigent actualment ja que és agressiu ecològicament i socialment perquè “destrueix les relacions humanes”. L’esperit del decreixement radica en la necessitat de racionalitzar el consum material y de recursos de forma voluntària abans que l’impacte de les nostres accions provoqui un decreixement brusc i inevitable.

 

Seguidament es va donar peu a la que seria la quarta taula de debat de l’intensa jornada. Ara tocava parlar sobre La construcció d’un Sistema de Finances Ètiques: el cas de les assegurances amb Narcís Sánchez, director de l’Observatori de les Finances Ètiques i Jordi Via, director d’Arç Cooperativa. Els dos ponents van estar moderats per Jordi Marí, director de Fets, Finançament ètic i solidari.

Per una banda, Narcís sánchez va fer una explicació sobre què és el segell Ethsi (Ethical and Solidarity Based Insurance), projecte desenvolupat per l’Observatori de les Finances Ètiques. L’EthSI és un distintiu que mostra una garantia de la qualitat de la gestió de les empreses certificades. Té en compte els aspectes relacionats amb un comportament ètic de la organització: la responsabilitat social, la inversió socialment responsable, etc. L’obtenció del certificat passa per l’entrega d’un dossier que passa examen d’un comité avaluador independent que en determinarà l’obtenció o no del segell Ethsi.

Per altra banda, Jordi Via va presentar un cas com el de Arç Cooperativa, asseguradora especialitzada en l’àmbit de l’economia social i solidària i de les energies renovables, primera en obtenir el segell Ethsi. També va destacar l’evolució en aquest sector pel que fa a l’adopció de codis ètics i d’inversions socialment responsables (ISR) on cada cop més asseguradores s’hi involucren.

 

Per concloure la jornada es va donar pas a l’última taula de debat que, sota el títol, Cap a un Consens de Barcelona: alternatives a la globalització neoliberal, van intervenir Martí Olivella, director de NOVA, centre per la innovació social, Andreu Felip, Director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Jordi Marí, director de Fets, finançament ètic i solidari.

 En aquesta taula Martí Olivella va explicar el projecte “Barcelona Consensus” que des de NOVA (centre per la innovació social) s’està impulsant. L’objectiu principal del projecte és recollir i debatre les propostes de 300 persones representatives de la societat mundial sobre nous valors i noves regles del joc. Segons considera Olivella s’ha d’involucrar la societat civil ja que “ara és l’hora de la gent”. Va fer, també,un repàs d’alternatives econòmiques fent referència a projectes de moneda social i d’intercanvi i en general de models econòmics no lucratius.

 Andreu Felip, va repassar el compromís de l’ACCD amb les finances ètiques i la voluntat que en el nou pla director pel 2011 s’hi segueixi veient reflectida. En referència al nou document, Felip va destacar l’especial importància que l’agència vol donar a l’educació per al desenvolupament.

 

Jordi Marí va cloure les jornades fent un repàs i un balanç de totes les xerrades esdevingudes al llarg del dia, donant per bones i positives les Jornades i sobretot animant a la gent a deixar de ser espectadors per passar a ser actors.