Notícies

Finances ètiques i solidàries en temps d’emergència sanitària

Per Nina González Fdez-Argüelles, coordinadora de FETS

Ens pensàvem que comptàvem amb un dels millors sistemes de salut pública del món, i tanmateix ens falten els llits i el material mèdic imprescindibles per poder respondre a l’emergència sanitària causa a per la pandèmia del COVID-19. És la constatació en les nostres pròpies carns  de l’acumulació de retallades i de la manca d’inversió en sectors fonamentals com la Salud, que ha estat en paral·lel a una financiarizació [1]  de l’economia i a un sistema financer que en lloc d’haver après la lliçó de la darrera crisi econòmica (i global), ha continuat facilitant i promovent les inversions en un sentit oposat: paradisos fiscals, inversió armamentista, destrucció mediambiental, especulació en sectors bàsics com l’alimentació i un llarg etcètera, tal i com van denunciant des de fa anys les organitzacions ecologistes i socials.

El desmantellament de la sanitat pública, sense ser l’únic àmbit afectat, constitueix un exemple clar de com aquest sistema està prioritzant els interessos privats del gran capital enfront a allò que és públic i comunitari. Aquest capital, que ha fugit als paradisos fiscals[2], és el que ara ens hauria d’estar protegint enfront de la pandèmia. Aquest capital, que està finançant la indústria d’armament i especulant, és el s’hauria d’haver regulat per garantir i cuidar la nostra casa comuna, les nostres vides, el nostre planeta.

Necessitem ara més que mai una economia que en lloc de destruir la vida la sostingui. Com diu el Manifest de la XES, és urgent reafirmar-se en els valors i principis de l’economia solidària com a baluard i barriada enfront a la desolació a la qual ens condemna el model econòmic actual, però també com a embrió en gestació per substituir-lo. Posar la vida al centre significa que les finances inverteixin únicament en economia real i no especulativa i en allò dedicat al bé comú. Significa també l’acompliment d’un principis basats en la transparència, la participació democràtica i la sostenibilitat social i ambiental. Tot això és el que són justament les finances ètiques.

En aquest darrer any i segons el Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques, el 2018 les entitats financeres ètiques van invertir 1.474 milions d’euros en projectes transformadors, dels quals un 23%, al sector social (vivenda, salut, benestar, inclusió sociolaboral, desenvolupament comunitari, educació), i un 40% a promoure la sostenibilitat mediambiental (quan tot sembla indicar que la destrucció dels ecosistemes és una de les causes estructurals de la migració del virus cap l’ésser humà)[4].

Davant la vulnerabilitat, la desprotecció i la destrucció generada per aquest sistema financer, hem de teixir una xarxa de projectes transformadors que tinguin cura de les persones i del planeta. Fem créixer les finances ètiques i solidàries. Amb els nostres diners. Amb els teus diners.

Pots conèixer quines són les entitats que operen segons els principis de les finances ètiques, així com els serveis i productes d’estalvi, inversió i finançament que ofereixen, a través del catàleg on line Dineretic.

_________________________________________________________________

[1] El ODG (Observatorio de la Deuda en la Globalización) define la financiarización como un proceso y una fase actual de la economía capitalista en la que las finanzas se han vuelto extraordinariamente poderosas, penetrando las vidas cotidianas de las personas y las decisiones políticas internacionales, nacionales, regionales y locales (https://odg.cat/es/financiarizacion/)
[2] La Plataforma por una Fiscalidad Justa, Ambiental y Solidaria denuncia la política fiscal y sus impactos: http://www.fiscalitatjusta.cat/
[3] La Campaña Banca Armada denuncia la inversión de los bancos en la industria armamentística: www.bancaarmada.org
[4] https://www.publico.es/sociedad/coronavirus-destruccion-ecosistemas-primer-paso-pandemia.html

Fotografía de Blanca Paloma en Unsplash