La complicitat del sector financer espanyol en l’ocupació de Palestina

FETS, juntament amb Novact, Suds i ODHE hem publicat l’informe ‘La complicitat del sector financer espanyol en l’ocupació de Palestina. El cas de l’energia solar i greenwashing’. L’informe visibilitza part de l’entramat financer espanyol que possibilita la planificació, construcció i posada en marxa de projectes d’energia solar en el Territori Ocupat de Palestina i altres territoris en disputa com el desert del Naqab (en àrab) o Nèguev (en hebreu). Per a això, s’han investigat els vincles de grans entitats bancàries, asseguradores i fons financers espanyols amb el finançament d’empreses i projectes d’energies renovables, les principals fonts de finançament de camps solars israelians, així com amb les empreses que els operen i/o que han participat com a proveïdores.

L’informe descriu la de participació d’entitats com el Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Abanca, Sabadell, Bankinter, Cajamar, Unicaja, així com asseguradores com a Catalana Occidente i altres fons financers espanyols, en projectes d’energia solar desenvolupats en Territori Ocupat de Palestina per empreses com Abengoa, General Electric, SolarEdge, First Solar, SunTech o Siemens AG entre d’altres.

Segons Carlos Díaz, un dels investigadors de l’informe, “malgrat ser un camp considerablement opac, sobretot quant a les transaccions econòmiques directes i préstecs, la participació d’aquestes entitats i fons en l’ecosistema financer de les energies renovables a Israel ha quedat prou acreditat, sigui en forma d’inversions borsàries i gestió d’actius o de préstecs verds i altres modalitats de finançament a les multinacionals que operen i proveeixen els camps d’energies renovables”.

Energia renovable no és necessàriament responsable

El Govern d’Israel va establir com a objectiu obtenir el 30% de l’energia d’Israel de fonts renovables per a l’any 2030. Segons els plans del Ministeri d’Energia, l’energia solar representarà aproximadament el 90% de l’electricitat, i l’eòlica, l’aigua i la biomassa el 10% restant. Per a aconseguir aquesta capacitat fotovoltaica, Israel està promovent la creació de noves granges solars i projectes de doble ús que inclouen la instal·lació de panells solars en teulades i camps de cultiu. Aquesta solució requereix nous terrenys, fet que en l’actual context d’ocupació i apartheid israelià sobre la població palestina implica augmentar la política de confiscació de terres i de desplaçaments forçosos dels residents locals.

L’informe destaca els projectes a la Vall del Jordán ocupat, que proveeixen energèticament assentaments de colons, o al desert del Naqab o Nèguev, territori històric de Palestina i on es practica una política sistemàtica de confiscació de terres a beduïns palestins.

Per a Carlos Díaz “moltes persones estan invertint en fons que es presenten com a projectes respectuosos amb el medi ambient i responsables socialment, quan en realitat, van en detriment de la sobirania energètica de les comunitats locals i estan contribuint a la vulneració de drets humans”. Afegeix que es tracta d’una pràctica de greenwashing o rentada de cara, atès que “per a dur a terme aquesta infraestructura, Israel practica una política sistemàtica de confiscació de terres i recursos als beduïns palestins, els qui al seu torn, viuen en situació de molta precarietat per la falta d’electrificació i accés als serveis públics, així com cobraments de tarifes abusives per part de les empreses públiques d’Israel”.

L’informe ofereix una bateria de recomanacions tant a administracions públiques com a empreses i ciutadania per a avançar cap a l’assumpció de responsabilitats sobre els impactes i efectes negatius d’aquesta mena de projectes. A les administracions, recomana activar mecanismes legals, fiscals i tècnics que desincentivin els fons d’inversió i les empreses de dur a terme activitats econòmiques en Territori Ocupat Palestí, d’acord amb les seves obligacions internacionalment ratificades sobre la base dels instruments internacionals dels Drets Humans i Dret Internacional Humanitari. A les empreses, desenvolupar mecanismes de diligència deguda per a garantir el respecte dels drets humans en el procés de presa de decisions i seguiment de les inversions en empreses amb activitats econòmiques en el Territori Ocupat de Palestina o altres territoris reconeguts internacionalment com d’Israel, però on es cometen vulneracions contra la població.

Finalment, recomana a la ciutadania “informar-se sobre les inversions internacionals dels seus bancs i asseguradores per a actuar de manera responsable i retirar els seus recursos econòmics en el cas que estiguin involucrats directament o indirectament en vulneracions dels Drets Humans”.

Mira l’informe complet