Notícies

No t’estalviïs canviar el món

Les finances ètiques són una alternativa real a la banca tradicional. Amb elles l’activitat financera recupera el seu sentit inicial de creació de riquesa local, inclusiva, comunitària i sostenible. Per tal de parlar-ne en profunditat, en aquesta nova edició de FETSCoopera ens acompanyen na Clara Soler (Fiare Banca Etica), en David Díaz de Quijano (OikoCrédit) i en Raimon Gassiot (Coop57).

El món de les finances és complex. Als rumors d’una possible nova crisi financera s’hi afegeix la por que moltes persones senten a l’apropar-se a un banc, sobretot després de la responsabilitat que el sistema bancari convencional va tenir en el desencadenament de la passada crisi econòmica, amb diverses acusacions de frau, estafa o de practiques deshonestes envers els seus clients. Davant d’aques panorama, cal preguntar-se: És millor invertir en una entitat de finances ètiques? Estarem protegits?

Les finances ètiques tenen el seu origen en la necessitat de l’Economia Social i Solidaria  (ESS) de disposar de fonts d’inversió per tal de donar suport a iniciatives de transformació social. Cal no oblidar que el principi bàsic del món de les finances és molt senzill: es tracta és de canalitzar recursos des de persones que no els utilitzen en un moment determinat, cap a persones que els necessiten per a dur a terme una activitat. Les primeres, així com l’intermediari (el banc) reben una compensació en forma d’interessos, mentre que les altres podran dur a terme l’activitat per a la qual necessitaven aquests recursos. L’ESS no és pas una excepció a aquest principi.

Però, ¿què entenen com a projecte de transformació social des de la banca ètica? En principi un projecte de transformació social és aquell que posa al centre de la seva activitat les persones i que desenvolupa un model econòmic alternatiu basat en criteris d’equitat, justícia social i ambiental. No hi ha una tipologia “típica” de projecte, més enllà de que es trobin emmarcats en un model econòmic diferenciat propi de l’ESS.

Les modalitats en les quals s’estructura el suport des de les finances ètiques a l’ESS depèn en bona mesura de cada actor. Pel que fa a les cooperatives que ens acompanyen en aquest capítol de FETSCoopera, des de Fiare existeixen diverses eines, que engloben des de les accions de sensibilització i promoció de l’ESS fins a la prestació per una banda de serveis financers i per l’altra de serveis bancaris. Actualment Fiare es troba formada per més de 3.000 socis, dels quals molts són entitats que pertanyen elles mateixes al món de l’ESS.

A nivell de coop57, no es presten pròpiament serveis bancaris sinó que l’activitat es troba centrada en el suport financer a projectes/actors. Aquest suport no parteix pas des de productes estandarditzats (línies de préstecs, etc..) sinó que per a cada projecte/actor se n’adapta a mida, en el que es podria anomenar serveis bancaris artesanals. Contra el que es podria pensar, la taxa de denegació de préstecs és força baixa donat que el que es duu a terme és un acompanyamentals actors, més que no pas la prestació puntual d’un servei financer.

OikoCrèdit, per la seva banda, parteix d’un enfocament orientat a la cooperació per al desenvolupament, tot treballant en l’àmbit de les micro-finances al sud global des d’entitats locals. Això es duu a terme identificant estructures de micro-finances que treballen en contextos de cooperacióper al desenvolupament i posant a la seva disposició paquets de capital d’una mida relativament modesta (uns 100.000€) que després l’entitat de micro-finances posarà en circulació en forma de microcrèdits. De manera molt sintètica, Oikocrèdit transforma la dita popular “no els donis el peix, dona-l’s la canya”, tot proposant un “no els donis el peix ni la canya (que potser no és útil en el context local), dona’ls un crèdit i que posin en marxa la seva pròpia manera de fer”.

Les finances ètiques son estretament complementaries a les iniciatives que es duen a terme des de la cooperació per al desenvolupament. Per una banda des de l’oferta de serveis financers a través, per exemple, de l’avançament de subvencions, prefinançar la compra d’un contenidor de matèries primes de comerç just per a la seva posterior comercialització o finançar l’habilitació d’un local. Però més enllà dels serveis bancaris o financers, la complementarietat més important es troba en la identitat entre els objectius dels uns i dels altres. Així, dipositant els excedents de tresoreria en la banca ètica, les entitats de cooperació col·laboren activament en la posada en marxa de projectes d’ESS tant localment com al sud global.

Les entitats de finances ètiques no només contribueixen a les iniciatives de transformació social a través de serveis financers o bancaris, sinó que, al tractar-se elles mateixes d’estructures sense ànim de lucre, en molts casos es destinen els beneficis que l’activitat econòmica pugui donar a projectes de transformació social.

Una de les claus de les finances ètiques és la participació dels beneficiaris en la seva gestió. Tot i que l’enfoc i l’activitat d’OikoCrèdit, Fiare i Coop57 son molt diferents, les tres comparteixen un model organitzatiu (són cooperatives) que busca que qualsevol persona sòcia (que en una altra entitat seria clienta) participi en els òrgans de govern i en el dia dia de l’entitat, sense deixar les decisions rellevants en mans d’un nucli reduït de persones no usuàries dels serveis de cada cooperativa. A més a més de la seva constitució en tant que cooperatives, les tres cooperatives han dut a terme un procés de creació d’estructures internes d’escolta a les persones sòcies per garantir aquests processos de participació en el dia a dia de cada cooperativa.

Fiare, per exemple, a part de l’assemblea general de persones sòcies, que conforma el principal espai de presa de decisions, disposa també d’altres espais, com ara els grups de treball, que treballen en sensibilització de la ciutadania, o les comissions d’avaluació etico-social dels projectes finançats, les quals estan formades per persones externes a l’equip contractat. Aquestes vetllen per la identitat entre els projectes candidats a rebre suport financer i els principis de la cooperativa. Només amb el vist i plau d’aquestes comissions comença l’anàlisi convencional des d’un punt de vista financer per tal d’assegurar que el projecte és viable i ofereix garanties de retorn econòmic.

Un escenari similar trobem a Coop57, on existeix el principi de que el receptor del finançament ha de formar part de tot el procés, participant en la definició del producte financer i de l’estratègia de la cooperativa i fins i tot en la definició dels preus (els tipus d’interès). Respecte a aquest últim punt, cal tenir en compte que sovint existeix la percepció de que aquests preus (o tipus d’interès) els fixen des d’index internacionals de difícil accés per al públic en general. Però en realitat la seva definició no escapa en cap cas a la lògica d’un acord entre les parts, la qual es pot establir en el marc del procés de definició del suport financer a cada projecte amb criteris d’equitat, justícia o sostenibilitat propis de l’ESS.

Un actor molt important per al creixement de l’economia social i solidària és l’administració pública. Tot i així, en l’àmbit de les finances ètiques el rol de l’administració té actualment una incidència reduïda i el lideratge ve sens dubte de les persones i entitats de l’ESS. Les administracions són molt interessants per a garantir que l’ESS es pugui desenvolupar, però no poden ser el motor. Així, tot i que aquests darrers anys algunes administracions han volgut aproximar-se al món de les finances ètiques, actualment poques en fan una utilització real en la seva activitat quotidiana. Algunes cooperatives fins i tot rebutgen la signatura de convenis amb les administracions si no van acompanyats de propostes concretes, doncs en alguns casos s’han sentit utilitzades per administracions interessades a «fer-se la foto», però sense una intencionalitat real d’implementar processos de treball en el marc de les finances ètiques. En aquest sentit, més que en la prestació de serveis financers i/o bancaris a l’administració, el veritable espai de creixement sembla trobar-se en el desplegament de polítiques de promoció de la Economia Social i Solidaria, com per exemple mitjançant programes per a finançar projectes d’ESS compartint riscos amb els ajuntaments en projectes nous (que sempre són més arriscats).

El que és un fet és que la banca tradicional cada vegada mira més cap a la banca ètica. Les etiquetes de «banca responsable» o similar son utilitzades actualment en l’àmbit de la publicitat de la banca tradicional i, si al final aquesta acaba tenint algun tipus d’incidència en les maneres de fer de la banca tradicional, aquesta actitud no és mal vista per la banca ètica. Però, en tot cas, la «quota de mercat» és encara molt reduïda. El creixement de les finances ètiques va inexorablement lligat al de l’ESS i això implica que la capacitat de creixement de les finances ètiques depèn de que hi hagi projectes a finançar. Les finances han d’acompanyar l’economia real, i no a l’inrevés, raó per la qual les finances ètiques només seran una concurrència seriosa per al sistema bancari tradicional quan l’ESS sigui una amenaça per al capitalisme.

[mixcloud https://www.mixcloud.com/ziricoop/fetscoopera-07-no-testalviïs-canviar-el-món/ width=100% height=120 hide_cover=1 light=1]

[mixcloud https://www.mixcloud.com/ziricoop/fetscoopera-07-no-testalviïs-canviar-el-món/ width=100% height=120 hide_cover=1 light=1]