Butlletí: Apropem les finances ètiques al sector social, ens enxarxem internacionalment davant els impactes globals del sector financer i més!
Seguim parlant de números, ara amb el sector social
Després d’una primera conversa amb entitats juvenils, la campanya “Parlem de números”, que vol apropar les Finances Ètiques a altres entitats socials, es fixa ara en el sector de l’Acció Social. Es tracta d’un sector amb uns valors i principis totalment coincidents amb els de les Finances Ètiques, però que, segons la diagnosi d’ús de les Finances Ètiques per part de l’ESS, és un dels que l’aposta per aquestes finances és més baix, poc més del 50% utilitzen algun servei.
Per tal de presentar casos en què les entitats del sector es puguin emmirallar, hem convidat a Actua Cooperativa, la Fundació Formació i Treball i l’associació Punt de Referència, a una conversa conduïda per mitjà Social.cat. Aquests projectes, que ja fan servir les Finances Ètiques, han pogut compartir quin camí els va portar aquesta decisió, que els va sorprendre del canvi o com viuen la gestió quotidiana. En aquesta línia d’apropar aquests dos mons, el proper 9 d’abril celebrarem una Trobada entre el Sector Social i les Finances Ètiques que comptarà amb una taula rodona, una ronda de finançament o un tast de productes.
Una mirada global per un sector financer que s’enriqueix al Nord amb impactes al Sud Global
Aquest mes de març hem participat a Brussel·les de la trobada de la European Responsible Investment Network, una xarxa europea d’entitats de la societat civil amb l’objectiu de fiscalitzar els impactes de les inversions financeres i impulsar uns criteris que tinguin en compte els drets humans i ambientals.
Les inversions de la gran banca, guiades per la maximització de beneficis tenen un impacte global, amb efectes especialment greus al Sud Global, més vulnerable a la crisi climàtica i amb recursos cobejats per la indústria extractivista.
El deute extern torna a primera plana 25 anys després
Si just fa un any celebràvem el 25è aniversari de FETS, aquests dies es compleixen 25 anys de la consulta ciutadana sobre el deute extern una mobilització molt vinculada al context activista d’aquells i que vincula les dues efemèrides.
Aprofitant la data, des del mitjà cooperatiu Crític han publicat dos interessants articles d’opinió que repassen que ha canviat i que segueix igual després d’aquests 25 anys i quins aprenentatges ens poden ser útils per actualitzar el nostre discurs i estratègia ara que el tema recupera actualitat i presència pública. Es tracta d’aquest article de la Nicola Scherer.
Els beneficis rècord tacats de sang de la Banca Armada
Amb la primavera, arriben les juntes d’accionistes dels principals bancs. Els dirigents aquestes entitats exhibeixen orgullosos xifres rècord i beneficis rècord. Però fa uns anys que en aquests esdeveniments s’hi ha fet lloc una veu incòmoda. Des de la Banca Armada practiquem l’accionarat crític per aprofitar aquest espai per portar la denúncia del finançament de la indústria de l’armament, que taca de sang aquests guanys.
Aquest 2025 ja ens hem fet sentir a la junta d’accionistes del Banc Sabadell i del BBVA i a les properes setmanes també serem a les del Banco Santander i Caixabank, recorda
La Fundació Coop57 impulsa una campanya per finançar les vagues de lloguers
Les caixes de resistència, imprescindibles per mantenir les vagues sindicals fins a aconseguir una victòria, són un clar exemple de mecanisme de suport mutu unit per un objectiu comú. Per altra banda, les Finances Ètiques són instruments nascuts per mobilitzar recursos econòmics per la transformació social. Aquestes dues tradicions es troben en la proposta que impulsa la Fundació Coop57, juntament amb sindicats de llogateres, de recollir fons per sostenir les futures vagues de lloguers.
A la coneguda novel·la del segle XVIII, l’autor aprofita les fantàstiques destinacions on el mar porta al seu protagonista per fer enginyoses crítiques socials i polítiques del seu món i la seva època. Però sabies que l’autor Jonathan Swift, va teoritzar i portar a la pràctica propostes de transformació social? Una d’elles van ser els microcrèdits, dels que és considerat un pioner. Oikocredit, hereus d’aquesta proposta, repassen les similituds entre les dues experiències.
