News

Davant la impunitat financera global, més que mai cal actuar en xarxa

Els dies 18 i 19 de març vam participar a Brussel·les a la conferència anual de la xarxa ERIN (European Responsible Investment Network), una trobada que va reunir prop de 100 persones de 9 països europeus amb un objectiu comú: avançar cap a unes finances sostenibles, justes i responsables. Sota el lema “Pushing Forward: Uniting Civil Society to Advance Sustainable Finance”, la trobada va oferir tallers i espais de treball compartit sobre temes tan diversos com la lluita contra la desregulació, l’accés a les dades financeres o les estratègies d’incidència per reforçar el marc regulador europeu.

L’actual context polític i econòmic fa cada cop més urgent enfortir aquestes aliances. El moviment per unes finances sostenibles es troba davant nous desafiaments: un entorn polític europeu més fragmentat i una gran ofensiva. En aquest escenari, ERIN esdevé un espai clau per unir veus de la societat civil, compartir coneixement i imaginar conjuntament com projectes a favor de les persones, la biodiversitat i el clima.

Perquè el sistema financer no és neutre. Les inversions, els crèdits i les assegurances concedides per la gran banca i les grans asseguradores tenen un paper central en la perpetuació de projectes que vulneren drets humans i ambientals arreu del món. A través del finançament a empreses extractives, la indústria armamentista o les fronteres militaritzades, el sistema financer contribueix a reproduir models econòmics destructius que afecten especialment el Sud global i els col·lectius més vulnerabilitzats.

El cas de Glencore, amb projectes denunciats al Perú i a Colòmbia, finançats per la banca espanyola i europea, n’és només un exemple. A Palestina o al Sàhara Occidental, empreses amb suport financer europeu han desplegat infraestructures energètiques en territoris ocupats, vulnerant drets col·lectius sota l’aparença de sostenibilitat. Aquests impactes tenen una dimensió de gènere clara: són les dones —i en particular les del Sud global— qui més pateixen les conseqüències del model extractivista, però també qui lideren les resistències, exposant-se encara a més violència.

Tot plegat evidencia una cosa: no podem parlar de sostenibilitat sense parlar de justícia global. Per això cal denunciar el greenwashing, exigir transparència financera i reforçar les alternatives ètiques i solidàries. Cal que la societat civil i les administracions s’impliquin activament per visibilitzar aquests vincles i impulsar eines com la contractació pública responsable per revertir aquesta lògica.

Des de la nostra participació a ERIN, tornem amb més força i convicció per continuar teixint aliances i treballar col·lectivament per un sistema financer al servei de la vida, la justícia i el planeta que compartim.