News

Entrevista a M. Antònia Bartolí, presidenta de FETS en la revista PAPERS

Quan la banca i l’ètica caminen juntes

Fa uns 15 anys, la Maria Antònia Bartolí va decidir celebrar el seu aniversari d’una manera molt especial. No era un aniversari qualsevol, passava el full del seu calendari a una xifra arrodonida. Com que havia sentit a parlar de la banca dels pobres, va pensar en convidar a una bona colla d’amics a un pica-pica i destinar els diners que li regalessin a un microcrèdit.

Preguntant, preguntant, va anar a parar a Finançament Ètic i Solidari (FETS) i aquí la van informar de diversos projectes de finançament ètic que començaven a tenir presència a Catalunya, la van adreçar a acció Solidària Contra l’Atur (entitat que fa microcrèdits). Després ja va ser qüestió de comptar amb el suport i col·laboració d’un grup de companys i companyes que coincidien a la coordinadora Un Altre Món és Possible de Sabadell i treba- llar com a voluntària en la promoció d’aquesta forma alternativa de moure els diners.

Com s’explica això de banca i ètica?
Sí, fa uns anys l’Arcadi Oliveres parlava sovint que la banca ètica es considerava un oxímoron, com ara que com podia ser que un banc fos ètic si treballava amb diners. Però s’ha demostrat que és possible una banca que tingui principis ètics. D’entrada és un banc i, per tant, ha d’obtenir beneficis. Però també, per ser ètic, cal que treballi i financi projectes amb impactes socials i culturals positius per la societat. Ha de treballar per transformar la societat. I això és possible. S’ha demostrat. I avui a Catalunya tenim Triodos i Fiare Banca Ètica, a part d’altres opcions de finances ètiques que no són bancs, però sí entitats de finances ètiques. Quan parlem de la banca ètica nosaltres solem dir que si no s’obtingués benefici, no existiria el banc, però si aquest banc no fos ètic, només seria un banc

Vols dir que la diferència amb un banc convencional és que el més important no és incrementar el benefici al màxim?
Exacte. Els beneficis són necessaris per qualsevol empresa. El que passa és que depèn de com es gestionen aquests beneficis i de quina distribució se’n fa. Hi ha una sèrie de principis i de característiques que ens diferencien de la banca convencional, que estan molt consensuats des de fa molt temps i han de ser assumits per qualsevol banc que vulgui pertànyer al sector ètic. Però no sou una ONG Evidentment. Perquè, tot i que la banca ètica no tingui ànims de lucre, com les ONG, en canvi sí té beneficis. Diguem, però, que les diferències amb la banca convencional està en els objectius, en la voluntat de transformació o en els criteris d’inversió. A la banca ètica tenim unes línies vermelles que no podem traspassar.

Quines són?
Doncs no invertir en projectes relacionats amb la corrupció, no invertir en projectes o entitats que tinguin relació amb paradisos fiscals, no invertir en armament, tampoc en res on pugui haver explotació laboral, ni en inversions especulatives, tòxiques… Que no hi hagi ni relació directa ni indirecta amb cap d’aquests aspectes que considerem negatius. Això són línies vermelles. Ara bé, parlem de les línies verdes. Es financen projectes de cooperació al desenvolupament a països del sud, on s’hi destina el 20%. El 40% va a projectes respectuosos amb el medi ambient, a l’agricultura ecològica, a energies renovables, a preservació del medi. A les iniciatives socials s’hi destina un 30%: projectes d’inserció social, culturals, educatius, evolució de la vida, valors comunitaris…

Aquí cada entitat té els seus mecanismes, però jo posaré l’exemple del que fa Fiare o Coop57. Fiare Banca Ètica té un comitè ètic general que estableix la política i la filosofia del crèdit i unes comissions de valoració ètico-social, per territoris, que, a partir d’uns ítems molt estructurats, com ara d’activitat interna de l’empresa, ítems de caràcter laboral, la política de gènere, relació amb les xarxes territorials i amb l’entorn, etc., valoren cada projecte del seu territori que arriba a la banca. Aquestes comissions les formen persones voluntàries i arrelades territorialment, perquè tenen més proximitat i coneixement de la realitat on s’ubica l’entitat sol·licitant.

La banca ètica pot fer préstecs i invertir en empreses?
Fiare Banca Ètica forma part des del 2014 de la Banca Popolare Ètica italiana, una de les primeres banques europees, creada l’any 1995. Banca Popolare Ètica, a Espanya Fiare Banca Ètica, no inverteix en empreses cotitzables, ni en borsa.

Llavors, d’on treu els beneficis?
Doncs del capital social, les accions que compren els socis -després parlarem de la participació, perquè aquí també hi ha una diferència-, de les comissions i dels interessos que treu dels préstecs i dels dipò- sits.

Entrevista completa a: Revista Papers